Macrofesta andorrana

Un grup d’amics, esperit aventurer i ganes de festa. Moltes ganes de festa. Això era And Other Group, que l’any 2010 es van convertir en els promotors d’And Other Festival, una proposta de música electrònica que va traspassar els límits d’un concert per convertir-se en un espectacle. Llavors, Oliver Alís tenia 26 anys. “Érem joves i era la nostra primera inversió. Vam decidir que no ens manaria ningú. Ens agradava el màrqueting i Facebook acabava de començar”, explica, tot i que reconeix que “també va ser la primera vegada que vaig sentir ansietat”. Era l’11 de desembre. “A primera hora de la nit havíem venut 100 entrades. Al final, va començar a venir gent i va ser un èxit. Ara en tinc un bon record, però en aquell moment vaig patir.” Finalment, gairebé 3.000 assistents van passar la nit ballant sota la vela que es va instal·lar al Parc Central d’Andorra la Vella. Alís recorda que el recinte “era un lloc màgic. Entraves i et trobaves amb moltes llums, projeccions audiovisuals, gogós i artistes de renom com Andre Vicenzzo, Taito Tikaro i Manuel Moore”.

L’èxit d’aquesta primera experiència va fer que els espectacles d’And Other Group es convertissin en una gran cita de la nit al país. “La gent sabia que a les nostres festes s’ho passaria bé”, comenta Alís. “Vam ser els primers a cobrar entrada a les discoteques.” Sobre això, reconeix que “al principi va costar, però vam fer entendre que al final la nit és un negoci. Si fas un espectacle has de rebre diners. Primer la gent es va impactar, però a poc a poc ho va entendre. Per això omplíem”. A més, el suport econòmic que els va donar una marca de tabac va permetre que And Other Group organitzés més festivals. “La nit ha sigut la nostra universitat. Has de conviure amb la nit i saber parlar amb persones que no estan en les millors condicions. També hem comès errors, però seguim lluitant pel que ens agrada”, declara.

“L’oci és vital per al país”, reivindica Oliver Alís. “Si no, el turista no ve. És una part important de la nostra societat.” El promotor destaca que “a Andorra tenim la mentalitat que tenim. And Other Festival era molt transgressor, de fet avui encara ho som. Havíem portat drag-queens i performers”, reconeix.

Alís explica que també van ser pioners a l’hora de canviar l’horari de tancament: “Vam aconseguir canviar l’hora de quatre de la matinada a cinc per no creuar-nos amb els turistes. Vam moure cel i terra i ho vam aconseguir. No som gent de diners, però vam treballar molt per tirar endavant moltes coses.”

Aquella experiència va ser molt positiva per a Oliver Alís, que creu que “And Other Group va marcar un abans i un després”. Comenta que “em trobo molta gent pel carrer i em recorda aquella màgia. Fins i tot he vist persones amb samarretes del festival”. Alís afegeix que “a Andorra no es tornarà a viure res igual. Ara els números no surten si vols fer un festival totalment privat. És una pena perquè els promotors d’aquí s’han d’anar a buscar la vida a Espanya. La competència que teníem llavors ara no la veig com a tal, érem joves, ens agradava la festa i ho vam aprofitar”.

L’And Other Festival es va acabar a la quarta edició. Va ser el març del 2013. Aquell últim espectacle no es va fer al Parc Central d’Andorra la Vella sinó que es va celebrar a la discoteca Tabola, que aquell dia va obrir quan el grup va fer-se càrrec de la gestió.

Sobre l’estat de salut de l’oci nocturn i del sector dels espectacles, Alís lamenta que “la pandèmia ens ha castigat. La gent necessita diversió d’una forma o una altra, no només la festa”.