Recordes quan
Un Dalí inèdit a Andorra
El Museu del Tabac va exposar fa tot just vint anys una cinquantena de peces originals del pintor català Dalí per commemorar el centenari del seu naixement.
El col·laborador del pintor Enric Sabater, a l'exposició.
Fa tot just vint anys, el Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria, l’actual Museu Fàbrica Reig, exposava mig centenar de peces originals del pintor català Salvador Dalí. La mostra s’emmarcava en l’Any Dalí que el govern de Catalunya va declarar el 2004 com a celebració de la vida i obra de l’artista pel centenari del seu naixement i, en aquest cas, lligava l’interès del pintor pel món del tabac. Sota el títol Fum...dementalment genial reunia diverses escultures, pintures i dibuixos, i algunes de les obres es mostraven per primera vegada al públic en general.
La iniciativa va sorgir d’Enric Sabater, que va manifestar la voluntat de mostrar una col·lecció inèdita de l’artista, gran part procedent dels Estats Units i d’Espanya. Va ser col·laborador de Dalí durant prop d’una dècada i residia al Principat. Les peces van veure la llum llavors, quan el museu va licitar el projecte sota la direcció de Maria Martí, que va portar les regnes de l’entitat des del 2004 fins a l’any del seu tancament, el 2022. Martí recorda la decisió de Sabater “com un regal que va permetre encetar una de les exposicions més destacades del país. Vam tenir la sort que ens ho proposés”, afirma.
Les obres, alguns dibuixos, treballs publicitaris i objectes adoptaven la cigarreta com a referent. Entre d’altres, cendrers, encenedors, capses de llumins i figures originals en or i plata. Per citar-ne unes quantes, Mujer desnuda subiendo la escalera, Elefante cósmico i Madonna de Port Lligat. Algunes d’aquestes obres van ser instal·lades en diferents punts de la parròquia a mida gegant. L’antiga directora del museu rememora aquella època destacant la visió “alquimista” de Dalí. “Recordo la portada d’una girafa amb el coll cremant (fent referència a un quadre) i d’alguns objectes que evocaven els elements naturals del tabac. El títol mateix fa referència a aquest aspecte amb fum i genial, dues paraules que són molt dalianes”, assegura Martí.
La voluntat va ser “posar l’art a l’abast de tots”, explica Martí, destacant que les visites escolars eren freqüents. “Era molt maco veure els joves interessar-se per les obres.” L’exhibició va ser complementada amb diferents conferències i xerrades sobre l’artista i projeccions de films en els quals Dalí va participar. Es tracta dels títols Un chien andalou del 1929, L’âge d’or del 1930 i Spellbound del 1945. “Vam pensar-ho així per fer l’exposició més atractiva”, confessa Martí.
Inauguració del museu
Es pot dir que Dalí va ser qui va obrir les portes del museu. Era la primera exposició que s’hi feia i encetava els 19 anys de trajectòria de l’entitat i les més de cinquanta exhibicions que s’hi van fer. “Va ser una sort començar per aquí. Recordo pensar, ‘i ara què faré com a directora?’”, bromeja Martí.
Lesobres es van poder visitar fins al setembre del 2004 i vint anys després, l’exdirectora manté que va ser un dels projectes més ambiciosos de la casa. Però se’n van dur a terme molts més, “des d’estils surrealistes fins a l’hiperrealisme. També vam exhibir art japonès i vam oferir obres tant de Sorolla com de Ribera, i molts més que van deixar petjada”, afegeix. “Mai vam oblidar la temàtica andorrana, però volíem tenir una gran repercussió internacional, havíem de transcendir i anar més enllà de les fronteres”, clou Martí.