El primer hereu escaldenc

Amb la faixa arremangada i els sentiments a flor de pell. Va ser la nit del 24 al 25 d’abril del 2004 quan Eduard Álvarez, estudiant de 17 anys, va ser escollit el primer hereu d’Escaldes-Engordany, sent el primer a la història del pubillatge andorrà a obtenir aquest reconeixement. “Va ser tot un orgull, recordaré sempre aquell dia”, manifesta l’Eduard 20 anys després. Justament, va ser ell qui va reivindicar aquesta figura al Principat fruit d’una motivació personal. Cristina Antelo i Carla Lizarte van ser triades, respectivament, pubilla i pubilleta de la parròquia en la cerimònia celebrada al Prat Gran i conduïda per Maite Carreras.

L’Eduard vivia al carrer Santa Anna, al cor de la parròquia, i cursava primer de batxillerat al Lycée Comte de Foix. Assegura ser un apassionat de la cultura popular i de les tradicions des de ben petit: “He crescut veient les pubilles i les festes de poble.” Col·laborava amb la Unió Pro Turisme d’Escaldes des del 2002 i després de descobrir que existia la figura de l’hereu al pubillatge català es va preguntar: “Per què no en tenim a Andorra?” Va ser aleshores quan el jove va enviar una carta formal a l’entitat escaldenca encarregada del pubillatge reivindicant la figura i així es va fer. La Unió va rebre la carta “encantadíssima”, segons ell, i en acceptar la proposta, sis joves s’hi van presentar. “Únicament en podia quedar un”, insisteix.

El pavelló ple i el seu nom llegit per l’exconseller i membre del jurat Pere Moles per triar-lo com el primer hereu d’Escaldes. L’Eduard explica que encara rememora l’emoció del moment: “Va ser un combinat d’alegria i de nervis, molts nervis. Recordo abraçar la meva família i plorar darrere l’escenari.” De fet, la cerimònia es va celebrar en format de concurs televisiu amb la presentadora com un dels plats forts de la nit: “La Maite ho va fer esplèndid, es va comportar com una autèntica xouwoman”. Així de decisiu es mostra l’Eduard envers l’actuació de Carreras, “qui va bromejar entre acte i acte i va aconseguir atreure l’atenció del públic en tot moment durant la presentació”.

Però l’Eduard confessa que aspirar a hereu no es tractava en cap cas d’una competició: “Érem tots una família.” Reconeix que va gaudir de ser el primer a coronar-se com a tal i, per a ell, va ser tota una experiència enriquidora, on va poder viure les tradicions de primera mà des d’un rol molt més participatiu: “Puc dir que vaig ser el primer a passar a l’acció. Sempre recordaré tots els actes i viatges que fèiem amb la Unió i amb tots els companys.”

Ara té 37 anys, viu a Tarragona i explica que es va apartar d’aquest món pels volts del 2010, quan va marxar del país per estudis i feina. Encara conserva el contacte amb el Principat i de fet participa puntualment amb la Unió en projectes com la cavalcada dels Reis Mags, i va ser membre del jurat en l’elecció de la pubilla els anys 2014 i 2022. Assegura no haver-se desvinculat mai de la cultura popular i fins i tot ha anat més enllà de les fronteres. I és que participa en gran part al pubillatge tarragoní, que li ha servit per adonar-se que “Escaldes està molt reconeguda a Catalunya per les tradicions i mantenir viu el pubillatge fa posar un nom a la parròquia”.

Ara pot dir que està “tranquil i orgullós” de la seva aportació en la cultura del poble. “Me l’estimo i li he donat tot de mi”, clou l’Eduard.