amb cara i ulls
La violinista discreta
Sharon Corr, una resident VIP molt gelosa de la seva privacitat que comença a deixar-se veure en algun acte públic
Res més allunyat d’una diva de la música, adverteixen alguns dels que han freqüentat en els últims tres anys Sharon Corr (Irlanda, 1970), violinista i cantant a la banda que a principis dels anys noranta va posar en marxa amb la resta de germans Corr: Andrea, Caroline i Jim i que des d’aleshores han catapultat a la fama temes com Runaway, Only When I Sleep o Dreams.
La segona dels germans (Jim, del 1964, és el gran) es va instal·lar a la parròquia d’Escaldes-Engordany ara fa tres anys. Inicialment molt preocupada perquè el seu trasllat no trascendís als mitjans de comunicació i fans i premsa respectessin la seva privacitat, a dia d’avui segueix mantenint una enorme discrecció. Tot i que amb més relax: un espai amb tant de ressò com la Viquipèdia ja reflecteix la seva residència andorrana i per aquí no han aparegut encara excursions massives de fans a la caça de l’autògraf.
De la vocalista expliquen que es va preocupar des del primer moment per integrar-se a la vida quotidiana. Començant per posar-se immediatament a aprendre castellà: ja quasi dominat, només, sembla ser, li costa parlar-ho per telèfon. Un idioma més per cert per a una dona que ja parlava francès i alemany.
I mai ha manifestat tenir problemes per participar en les activitats al col·legi on cursen estudis els dos fills. Si més no, sempre que gires i compromisos professionals li ho permeten. Sense escarafalls de diva, asseguren els propers. Així que no va tenir problema en, per exemple, muntar a l’autobús que el col·legi va fletar perquè els alumnes (el seu fill entre ells) viatgessin a Barcelona a presentar un projecte escolar de robòtica. Amb els altres pares va xerrar, va dormitar i va compartir el dinar a base d’hamburgueses en aquella jornada. O assisteix als festivals de Nadal, on la filla interpreta algun tema al piano. O porta i recull els fills de les festes d’aniversari o tardes de joc en cases d’amics. Com qualsevol altra mare. Amb la salvetat, potser, que ella pot dir al seu cercle allò d’avui tinc concert a Barcelona, si voleu entrades. O he de marxar uns dies als Estats Units, que sóc jurat a The Voice.
S’ha deixat veure en algun acte públic, com el sopar anual organitzat per empresaris del país. També de manera discreta. I manifesta sentir-se còmoda al país, on valora la tranquil·litat per damunt de totes les coses. Paisatge a banda: l’ajuda a no sentir massa nostàlgia de la Irlanda natal.
Casada des del 2001 amb l’advocat norirlandès Stephen Gavin Bonnar, amb qui té dos fills, Sharon Corr va començar a tocar des de ben joveneta el piano i la guitarra, de la mà del seu pare, Gerry, i als sis anys, recullen les biografies, va ser el pare McNally mossèn de la localitat on vivien, Dundalk, qui la va encaminar cap al violí. Uns inicis tan primerencs com els de la resta de germans, amb qui acabaria formant aquesta banda que ha aconseguit vendre més de cinquanta milions de discos al món i que va obtenir reconeixements com el de membres de l’Ordre de l’Imperi Britànic.