El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya.
Podria cantar tranquil·lament allò de Qué sabe nadie perquè, fenomen estrany al país, en el cas de Gilbert Saboya (Sant Julià de Lòria, 1966) fallen fins i tot les més fiables fonts, les que tenen millor orella en el que es cou a la vida social laurediana. Un home ben discret, doncs, inferim.
L’actual ministre d’Afers Exteriors –i nom molt bé posicionat, diuen, per optar a cap de Govern– va irrompre en política d’una manera imprevista, sinó peculiar. Ens remuntem al 1992, durant el procés constituent, i a una de les reunions informatives que es va celebrar a la parròquia laurediana. En acabar les exposicions, va demanar la paraula un jove Saboya, que aleshores ja treballava al sector bancari, per fer unes intervencions “pertinents i en un to brillant”. Ladislau Baró, membre de la comissió, va detectar el diamant en brut i el va fitxar com a primer suplent a la llista territorial per a les eleccions del 1993. Passada la sorpresa inicial de Saboya amb la proposta, es va engrescar ràpidament.
Des d’aleshores, la carrera política de tots dos ha discorregut més o menys en paral·lel, pel centre de l’espectre ideològic. De la Coalició Laurediana Constitucional van passar, als comicis del 93, a l’Agrupament Nacional Democràtic d’Òscar Ribas. Després van estar implicats en l’intent de partit Demòcrata i Social que no va quallar, i més endavant es van vincular al nou centre sorgit de la fusió entre la Coalició Reformista i el Partit Liberal. Fins arribar a DA.
En aquests anys, Saboya va estar actiu a les formacions –amb algun parèntesi–, encara que de càrrecs electes només va ocupar el de conseller i president de la comissió legislativa d’Economia en el període 1994-1997. Va assolir la cartera ministerial, el maig del 2011.
I fins aquí podem llegir, si fa no fa, perquè fins i tot allà on les amistats són sòlides i duradores en el temps i allà on la col·laboració és estreta, el lauredià manté la intimitat ben a recer. Potser, reflexionen al seu voltant, és un punt de timidesa. I que va fer més vida social fora del país.
A Saboya el descriuen com un paio intel·ligent, molt ferm i valent quan toca. També com algú que s’obre al diàleg i deixa participar els col·laboradors. Un home que suporta els dies molt saturats sense explotar i que, arribada l’hora de la distensió, pot ser perfectament divertit.
Fill únic –i això trasllueix en el caràcter des de petit–, la família, que posseeix un negoci de subministraments elèctrics, encara resideix a Sant Julià. Tot i que ell mai no ha fet massa vida de poble. Per començar, perquè el van escolaritzar a l’escola francesa d’Escaldes i d’aquí va passar al Lycée. Ara, se’l sol veure el diumenge al matí anant al súper després de córrer o caminar per la muntanya. Tot i que és home més urbanita, dels que se senten com a peix a l’aigua a l’asfalt. I un gran entusiasta de les tecnologies.
Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Ciències Socials de Tolosa, va completar una formació francòfona i també es va fer amb un anglès ben parlat, dels reals, no dels que s’apunten als currículums. Après inicialment en algun viatge d’intercanvi escolar que, a l’estiu següent, el que tocava rebre a casa els americans, li va valdre veure’s embolicat en una rocambolesca història d’enamorament entre adolescents nord-americans. S’ho va prendre amb paciència.
I perquè mai no és tard per aprendre, devia pensar, l’estiu del 2015 va agafar els trastos i va marxar a fer una estada a la Xina, per atansar-se als rudiments de l’idioma.