Jordi Troguet, ànima inquieta

De Jordi Troguet, fill de la Massana, empresari fill d’emprenedors i polític circumstancial, assegura algun col·laborador proper que és un tipus “collonut”, d’aquells que no abunden, perquè en l’àmbit laboral sap escoltar quan està en desacord i és prou generós com per acceptar que de vegades no té raó i deixar que qui defensava l’altra postura tiri endavant amb la seva idea. I quan s’emprenya, ja cal que et calcis: avís a caminants del mateix interlocutor. Per contrarestar, el dibuixen com un home amb molt de sentit de l’humor. I certa tendència a albirar pertot arreu conspiracions judeomasòniques: els amics s’enfoten i ell s’ho empassa amb sentit de l’humor. Un humor més aviat crític i sarcàstic.

Tot plegat ve, més o menys, a coincidir amb com es veu a si mateix: “honestedat, serietat i simpatia” eren els tres valors que destacava en una entrevista quan, a les passades eleccions comunals, es va posar al capdavant de la llista liberal per Encamp, en un inesperat salt a l’arena política on des del minut u de campanya es va exhibir còmodament abillat de gladiador. Això que fins aleshores, asseguren els qui el coneixen bé, la política semblava bastant lluny dels seus interessos quotidians.

Troguet –55 anys i pare de dos fills: cuiner i humorista l’un i viatgera i influencer digital l’altra– procedeix d’una família emprenedora. El pare va arribar a Andorra des de la Vall d’Aran i la mare, de la Pobla de Segur, allà per mitjans del segle passat. El progenitor feia de lampista i la mare, Dolors Ribas, va iniciar el camí que la convertiria en una de les cuineres més reconegudes del país, a banda d’una activista en temes de cultura popular. Així que els tres germans –al Jordi s’hi sumen la Júlia i el Josep Maria– des de ben petits s’hi van veure involucrats: formaven part del grup musical de l’escola, a Ordino; feien Els pastorets, anaven a cantar a Casa de la Vall i el dia de Sant Antoni era una cita inexcusable al calendari.

Tot i que on el jove Troguet va despuntar clarament va ser en l’àmbit de l’esquí. Va començar com a monitor d’esquí a Pal i com a tal va prendre part en competicions internacionals, com la Inter Ski, on es va endur alguns dels trofeus grossos. Hiperactiu de mena, el Troguet empresari i polític recent és un col·leccionista inveterat i irredempt. De càmeres fotogràfiques, ell solet en té per muntar un petit museu. A banda de ser fotògraf aficionat, dels que passen hores a la intempèrie, si cal, per caçar la millor instantània. I parlant de grans col·leccions, enorme és la que ha anat arreplegant sobre el món del transport i els ja 77 anys de la Hispano-Andorrana, l’empresa que dirigeix des de fa pràcticament dues dècades.

Aficions a banda, amb una família emprenedora el xaval apuntava que s’acabaria guanyant les garrofes pel seu compte. De ben jovenet es va col·locar de grum en un hotel, però així que va tenir forces per volar sol es va comprar una furgoneta de segona mà de set places, a l’Esquí Club de Pal-Arinsal, per aventurar-se en el sector del transport. Primer, portant escolars, i amb el despatx instal·lat al seu Opel Corsa.

Entre feina i afers polítics hi ha temps per assistir a la tertúlia del cafè del matí: fa 25 anys que la colla esmorza i fa tertúlia: tanta fidelitat els va reportar que Mònica Terribas els entrevistés quan va venir a Andorra per fer el seu programa des de Caldea. Però quan vol aventures en solitari, s’agafa la moto, una BMW retro, i ja m’heu vist prou.