Albert Padrol, aires de llibertat

Assumint que és un lligam massa agosarat i força frívol podríem aventurar que la fascinació d’Albert Padrol pel viatge es va forjar en la botiga de souvenirs, Basar Andorrà, que els pares van obrir a Príncep Benlloch en instal·lar-se a Andorra.

A penes un parell d’anys tenia el futur fotògraf, editor, i viatger quan la família va arribar, procedents de Lleida. Al Principat és on va passar els anys d’escolarització –a l’ensenyament francès– i d’on va sortir a conèixer el món tan aviat com va volar sol: el 1969 va marxar cap a Londres i s’hi va instal·lar durant un parell d’anys. Naturalment, tornava a casa amb regularitat. I cada visita –amb les últimes novetats de la música anglosaxona sota el braç– era una bafarada d’aire fresc en una Andorra encara poc oberta, culturalment resclosida, on la joventut sentia el neguit de la novetat, flairava els aires de llibertat que bufaven des del nord. Aquesta vinculació amb el país, i especialment amb els amics de joventut, ha estat una constant de la seva vida. També ara, en aquesta jubilació enfeinada que s’empesquen alguns –encara que s’havia promès que es limitaria a gratar-se la panxa i endreçar l’arxiu d’imatges–, realitza freqüents parades a Andorra per veure amics i seguir portant cap aquí aires llunyans, organitzant activitats com el cicle Geografies, que aquestes dues setmanes examina l’Índia des d’Ordino.

Precisament va ser cap a l’Índia que es va embarcar en el seu gran viatge: el 1971, amb la càmera a l’espatlla i a bord d’un 4L, amb tres marxes i matrícula andorrana. Va ser el viatge iniciàtic que tot jove volia fer en aquells anys del hippisme.

La fotografia va ser el mitjà amb què va començar a explorar el món i les seves pròpies forces. L’afició l’hi va inculcar –i aquí ja no som tan agosarats– el pare, un home interessat per les manifestacions culturals del país i gran aficionat als escacs. Com a fotògraf va continuar guanyant-se les garrofes, treballant per agències com l’espanyola Age Fotostock o la francesa Explorer. Una professió que feia compatible amb la de traductor: l’enorme enciclopèdia Kodak i llibres de tot tipus, de narrativa o sovint de viatges.

Però no trigaria molt a ensopegar amb la que –potser aquí ens passarem de transcendents– es convertiria en l’obra de la seva vida. En un viatge a París, acompanyat per la dona, van conèixer la llibreria Ulysse, especialitzada en viatges. Va ser ella qui va veure que potser es podria aprofitar la idea, a Espanya. Es van posar en contacte amb Pep Bernadas, van trigar un cap de setmana a seduir-lo i poc després Altaïr obria les portes al carrer Riera Alta de Barcelona (el 1986 es traslladaria a Balmes, probablement la ubicació més coneguda). Que no va ser sols espai de venda, sinó que amb el temps l’aventura va derivar en editorial, distribuïdora i fins i tot agència de viatges.

De Padrol asseguren els més propers que, encara que soni a tòpic enorme, és un bon amic dels seus amics. El descriuen com home de cultura infinita i, per tant, bon conversador. Però no xerraire. Costa, en realitat, arrencar-li alguna de les anècdotes de viatge que altres estan encantats de relatar amb més profusió de la desitjada per a l’oient. Gourmand, amant del bon vi i apassionat del menjar oriental: té un olfacte privilegiat per descobrir petits restaurants de qualitat –que no luxe– on serveixin plats de cuines foranes.

Però si algun tret el defineix de dalt a baix és la seva extrema curiositat, la que el va enrolar en una permanent exploració del món. “Qui serait assez insensé pour mourir sans avoir fait au moins le tour de sa prison?”, preguntava Marguerite Yourcenar. Ell no, està clar.