Territori inexplorat

Ibon Navarro (Vitòria-Gasteiz, 1976) està encara com qui diu començant a trepitjar el país, així que és ell un territori tan desconegut com les valls i cims del Principat li resulten alienes al nou entrenador del MoraBanc. De moment, els que el tenen a prop i comencen a apamar-lo s’han limitat pràcticament a constatar que és un home que frega l’obsessió pel bàsquet i que poc espai sembla quedar al seu dia a dia que no sigui l’esport i la família –està casat i té una criatura encara molt petita.

Que l’alabès estigui tan centrat en l’equip sembla una qüestió de coherència amb la seva trajectòria vital: Navarro és un químic de formació, un àmbit professional en el qual es va assentar però que un dia va deixar, abandonant la solidesa i comoditat, per perseguir un somni. I començant des de baix: el 2000 es va capbussar al bàsquet com a entrenador de les categories inferiors, de les quals passaria a ser entrenador ajudant la temporada 2006-2007, al costat de Rafa Sanz, el Tenerife Rural. Després passaria per aquest lloc de suport a diferents equips, del Menorca Bàsquet al València, fins a tornar a casa, al Laboral Kutxa, amb Sergio Scariolo i posteriorment Marco Crespi. Fins que al 2014 li arribaria l’oportunitat d’assumir el rol principal. Des d’aleshores ha passat per l’ICL Manresa i l’UCAM Múrcia fins a recalar a Andorra, en substitució de Joan Peñarroya.

La seva trajectòria ha estat, doncs, la de l’esforç per complir un somni. La del paio que ha anat picant pedra. La del que assumeix iniciar un pelegrinatge per tal d’aconseguir la vida que desitja. I això és el que transmet al vestidor, diuen els que l’estan tractant de més a prop. Per això potser no porta gens bé que les coses no surtin a la pista com ell desitja. No ja en els moments de perdre: és que en jornades de victòria com el partit davant el Ratiopharm Ulm a l’Eurocup –un “festival anotador”, va recollir el Diari– es va mostrar descontent perquè l’equip encara va encaixar massa punts. Així que dona canya a l’equip quan creu que cal però exerceix també com a bon mesclador de substàncies, com si fos al laboratori. La seva formació científica traspua també en el raonament cartesià, en la qualitat d’home metòdic i amant de l’anàlisi.

Navarro, com a bon basc, és home que transita per la vida sense gaires escarafalls, així que victòries i derrotes procura encaixar-les, de totes maneres, amb serenor. També exhibeix el tarannà que descriu el basc típic com un paio d’una peça, sense racons, bona persona i fiable, el que fa allò que diu que farà.

De moment, aquest home inexplorat sembla viure pel bàsquet, immers en el bàsquet, mirant bàsquet i respirant bàsquet, apartant el nas de la pantalla només quan la bateria del portàtil decideix que ja n’hi ha prou.

Queda aleshores temps per desconnectar mirant-se alguna sèrie, per organitzar sortides a la muntanya amb els jugadors –i que hi hagi bona química al vestidor– i per seguir les classes de català. De moment no en parla més enllà d’algun intent puntual. Però ho acabarà fent. Com ha demostrat, és un home perseverant.