Aïllat però temptador

A la solitària vall de Sorteny s’hi troba el segon cim més alt del Principat: el pic de l’Esta­nyó, que està a cavall entre les parròquies d’Ordino i de Canillo, però que ofereix unes vistes immillorables al conjunt del territori andorrà. A l’hivern, i amb raquetes, es pot recórrer tota la seva vall fins a la capçalera, on se situa l’estany de l’Estanyó. Per als amants de l’skimo, però, enfilar-se fins al cim té la seva recompensa, ja que després poden baixar per les seves pales, de pendents sostinguts, i plantar-se de nou al punt d’inici de la ruta en aproximadament una hora.

Per realitzar-la, cal accedir fins al poble del Serrat, a la par­ròquia d’Ordino, agafar un trencall a la dreta que condueix cap al parc natural de la vall de Sorteny i recórrer una carretera secundària –intransitable si ha nevat i no ha passat la màquina llevaneu– fins al pàrquing de Sorteny, a 1.780 metres. Des d’allà surt una pista que primer circula per l’interior del bosc, després supera un petit i curiós jardí botànic i finalment desemboca al riu de l’Estanyó, on cal girar a la dreta i creuar-lo per un petit pont per començar a enfilar vall amunt. L’itinerari prossegueix en paral·lel al riu fins que es troba una clariana i inicia la pujada per l’interior del bosc. Cal continuar obrint camí per on la neu deixi, tot i que al principi el pendent és força pronunciat i després se suavitza a mesura que el bosc perd espessor i el sender es retroba de nou amb el riu, que ja no cal abandonar fins arribar al petit i glaçat Estanyó, en un entorn solitari i molt tranquil. Fins aquí, la ruta és del tot apta per fer amb raquetes, encara que es considera de cert grau de dificultat per la durada i perquè la neu i el gel poden convertir-la en més tècnica i delicada.

Per als més experimentats, hi ha l’opció d’allargar-la i prosseguir fins al pic de l’Estanyó, a 2.915 metres. Des de l’inici de l’estany, cal girar a l’esquerra i, per les pales que baixen de la ser­ra del roc del Rellotge, enfilar-se a la carena. Cal pujar per on sembli més evident, malgrat que el terreny és força empinat i sobretot exigent. Un cop a dalt, cal avançar amb precaució per la fina aresta fins accedir al cim. Com que la carena sol estar pelada és recomanable portar ganivetes i, en cas d’haver-hi poca neu, calçar-se els grampons. El pic de l’Estanyó descansa solitari al punt més alt de la carena, però domina sobre la vall de Sorteny, per la banda d’Ordino, i la del Riu, per la de Canillo.

Després de gaudir de la panoràmica, l’esquiador ja pot llançar-se pendent avall. El descens, molt temptador, es fa per les pales que surten aproximadament de la cota 2.850 i, un cop a l’estany, se segueix el mateix camí que a la pujada fins a la pleta del Llomar, on ara cal evitar el bosc i anar a buscar una canal que porta fins al planell dels Beços. En més o menys una hora es pot tornar esquiant des del cim fins al punt inicial.

LOCALITZACIÓ: Ordino

DURADA: 5 hores i 30 minuts (anada i tornada)

DIFICULTAT: mitjana-alta

DISTÀNCIA: 8,6 quilòmetres (anada i tornada)

DESNIVELL: +560 metres