Un racó salvatge

L’excursió proposada comença a la rotonda del Funicamp, on s’ha d’agafar la carretera dels Cortals d’Encamp (CS-220) i al quilòmetre 6,2 hi ha una petita zona per estacionar el vehicle i agafar tot el material que serà necessari. Se segueix uns metres per la pista per deixar-la ràpidament i agafar un camí a la dreta que va fins a una zona amb taules sota un petit bosc de pins negres. Cal avançar deu minuts fins al camí del bosc de Campeà i anar amb les raquetes en direcció sud-oest on, al cap d’uns 600 metres, es deixa enrere a mà esquerra el camí i es continua pel sender de la dreta. Tot seguit es topa amb un mur de pedra seca i, poc després, amb l’encreuament de la coma dels Llops. El camí continua girant fins arribar a una gran clariana, la pleta de Baix, seguint el camí una mitja hora, que es troba ben marcat amb un panell informatiu de fusta, i s’arriba a la cruïlla del camí de la solana d’Ensagents. Cal prendre el camí amb el mateix nom, que segueix a la dreta i realitzant un llarg flanqueig pel bosc, resseguint el vessant meridional del pic de l’Aspra i anant a buscar el riu d’Ensagents.

Tot passant per una extensa zona, es va guanyant altura fins topar amb un petit estrep rocós. Quan la vall s’eixampla, permet gaudir d’unes àmplies vistes del cap de collades Baixes. En deixar enrere el bosc, s’arriba a una clariana on es troba situat el refugi d’Ensagents, el qual té cabuda per a 14 persones i en moments de nevada forta és reconfortant. Després de reposar forces, s’han de seguir les fites de pedra, pujar en direcció est fins a un grup de pins on s’ha de girar cap a l’esquerra en direcció nord. Poc després, es puja pel costat del riu fins al primer estany d’Ensagents. El petit clot on se situa regala àmplies vistes de tota la vall. Després de resseguir l’estany per la seva riba i remuntant un petit llom pedregós, s’arriba al segon estany, que és el més gran dels estanys d’Ensagents. A partir d’aquí, el camí pren direcció nord-oest, on cal seguir les fites i anar guanyant altitud, pujant per un altre llom cobert de blocs de granit i nerets. La inclinació del camí s’accentua en l’últim tram fins que s’arriba a la collada d’Entinyola, on les vistes són immillorables, observant el pic de l’Aspra, el Casamanya i el Comapedrosa. Cal girar a la dreta i emprendre la pujada a l’alt del Griu, flanquejant a mitjana alçada la carena, sempre pel vessant nord.

Un cop es comença a descendir, resseguint el fil de la carena en direcció oest, s’arriba de nou a la collada d’Entinyola. Cal deixar enrere a l’esquerra el camí que s’ha pujat abans, seguint traces de sender, i ascendir pel vessant fins al cim del pic de l’Aspra. Des del cim del pic s’ha de baixar en direcció oest fins a un ampli collet, on es deixa el fil de la carena i es tomba a l’esquerra. Cal anar descendint fins arribar a una gran clariana ben visible als peus de la carena, la pleta on s’enllaça amb el camí de pujada. Dins el bosc s’ha de seguir en direcció nord-oest fins que es troba un camí més traçat que marxa cap a l’esquerra i que enllaça amb el camí de la solana d’Ensagents, on s’haurà de trobar la cruïlla de la solana d’Ensagents, tot desfent el camí realitzat amb anterioritat i retornant al punt d’inici i final del recorregut per trobar la carretera dels Cortals d’Encamp.