Jornada canillenca (II)

L’excursionista desperta al nucli de Ransol, un espai ja sumit per la neu. La marxa es dirigeix per la car­retera de la Coma de Ransol, una via que puja fins a un restaurant on es troba un cartell que indica el camí al cap d’Entor i a la vall d’Incles. Una vegada superat el tancat elèctric per al bestiar s’ascendirà fins a una pista asfaltada on s’endevina una borda. La caminada continua per un bosc de bedolls –arbres que, normalment, superen els vint metres d’alçada, i exposen el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat–. El traçat desemboca a una carretera per arribar al camí de la vall d’Incles (1.944 metres). L’itinerari puja per l’interior d’un bosc de pi negre, de forma que es guanyarà altura progressivament fins aconseguir el punt més alt de tot el recorregut (2.040 metres). Una vegada el visitant arribi a la Roca de l’Home Mort, una estranya formació rocosa, es gaudirà d’unes magnífiques vistes de les pistes d’esquí de Grandvalira i de la zona de Grau Roig, terrenys força nevats. El camí avança, en direcció nord, fins a una clariana al bosc. A partir d’aquest moment, el recorregut comença a descendir de forma acusada. Aviat s’aconsegueixen veure les primeres cases –al fons la vall d’Incles–. El traçat discorre, de nou, per carretera asfaltada, des d’on es poden contemplar els pics d’Enrodat i alt de Juclà. Un centenar de metres més enllà, un pont servirà per creuar el riu d’Incles (1.770 metres). Durant el pròxim quilòmetre, es continua pel curs del riu. L’excursionista es desviarà per un camí a mà dreta, travessarà un parell de torrenteres i s’enfilarà per una pista forestal. La caminada continua pel circuit que baixa fins al punt més elevat de Soldeu. Tot seguit, es continua pel poble fins arribar a un pont per creuar el riu. Un bosc de pi negre i buixol és el protagonista del paisatge, i de mica en mica s’està més a prop del Tarter, després de superar un telecadira, pel camí de l’Obac. Més endavant un altre riu, el de la Bor, travessat per un espectacular pont penjant. El camí que cal seguir és planer i encara que es presenten diverses cruïlles s’obviaran per continuar pel terreny més fàcil. Es travessa el riu de Seig i es continua el traçat fins un túnel que tornarà a Canillo.