Les dues cares del Comapedrosa

L’excursió comença per la pista forestal de Prats Sobirans. Poc després d’iniciar la caminada, trobem una barrera i agafem el caminet de la dreta que ens permetrà gaudir de l’encant del bosc. Els pins rojos i avellaners aniran deixant pas als pins negres, i els trèmols, besurts i bedolls ens acompanyaran durant tota la part frondosa.

Arribats a una bifurcació, agafem la direcció del Pla de l’Estany pel camí de sobre i creuem el canal d’irrigació del serrat del rec d’Areny i les Bordes de la Coruvilla. Quan el circ glacial per on passen els camins que van als estanys de Montmantell i Forcats apareix davant nostre, estem al Pla de l’Estany.

El tram que ve ara és perdedor i no està senyalitzat. Passem per la dreta del refugi i voregem el riu sense creuar-lo. Serà el nostre referent a partir d’ara. Quan trenca a l’esquerra, fem el mateix i pugem per la línia que defineixen els abarsets. Malgrat la manca de senyalització, si ens fixem bé, podem veure un semblant de camí. La tora, el salsufragi i les falgueres són exemples de la flora exuberant que podem trobar en aquesta zona humida.

Ens quedem vora del riu fins que veiem aparèixer una tartera a la nostra esquerra. La flanquegem per sobre i, quan l’haguem passat, encarem de nou el pendent per un sender més evident que fa ziga-zagues, fins arribar a la part baixa de la immensa tartera de Malhiverns. Aquí és on el nom de la muntanya es justifica. Com si fos un joc de pistes, hem d’anar buscant les discretes fites espargides entre les pedres que ens guiaran fins a la part dreta del coll que veiem davant nostre, i que ha de ser el punt de referència en el cas que perdéssim el camí.

Un cop allà, l’objectiu és arribar al peu de la canal que puja fins a la collada del Forat de Malhiverns, situada a l’esquerra del pic de Roca Entravessada, i pujar-la pel caminet de pedra fina. Aquestes parts rocoses són ter­reny de perdius blanques i no és estrany veure isards o sentir el crit de les marmotes. Les vistes sobre el pic de San Fons, Baiau i l’Estany Negre ens donaran la benvinguda al coll. Seguidament, baixem pocs metres i pugem crestejant fins al pic del Comapedrosa.

El sostre d’Andorra és un excel·lent mirador sobre la resta dels Pirineus. Sobre l’estructura que marca el cim, trobem panells indicadors que ens ajudaran a orientar-nos. El vermell fer­ruginós de les tarteres, el blau profund dels estanys i el verd dels prats rasos d’alçada formen una postal que resumeix el que és el preciós paisatge alpí andor­rà.

Després d’haver gaudit de les vistes, baixem pel camí clàssic que està molt ben indicat. Passem per la bonica cresta seguint els punts grocs i ens desviem cap a la dreta fins arribar a l’Estany Negre i la seva bassa. L’entorn en aquest indret és ideal per fer una pausa. Baixant pel sender de ter­ra, podem contemplar el riu de tonalitats cristal·lines on viu el tritó pirinenc i, més avall, el refugi guardat del Comapedrosa i l’Estany de les Truites.

Quan arribem als patamolls, remuntem fins al Collet del Comapedrosa i el camí es va endinsant progressivament dins del bosc. Després d’una llarga baixada, creuem dos ponts i remuntem entre pastures fins arribar a la pista que ens porta de nou al cotxe.

UBICACIÓ: la Massana

DURADA: 6 h

DESNIVELL: 1.370 metres

DISTÀNCIA: 13,4 quilòmetres

DIFICULTAT: zones de tartera i cresta

MATERIAL: calçat de muntanya, menjar i aigua