amb la motxilla i les xiruques
Bellesa glacial
Estany de la Cabana Sorda (2.290 M). Recorrent el sender que porta a l’estany, ens endinsem en la que diuen que és la vall glacial més important del Principat. L’itinerari, senzill, és molt popular entre el públic familiar.
Bellesa glacial
Es tracta d’una ruta de dificultat mitjana, amb un traçat poc exigent i d’una gran bellesa. Segurament per això, l’itinerari de la Cabana Sorda, a la Vall d’Incles (Canillo), és una caminada molt popular entre el públic familiar. Recorrent el sender que porta al bonic estany, situat a 2.290 metres d’altitud, els senderistes s’endinsen en la que diuen que és la vall glacial més important d’Andorra, tant per la seva amplada, en forma d’U, com per l’estat en què es conserva.
Tot comença a 1,5 quilòmetres seguint l’estreta carretera de la Vall d’Incles. Allà, al costat d’un dipòsit d’aigua, un rètol de fusta ens anuncia el camí a l’estany de la Cabana Sorda i al refugi. L’excursió s’inicia per sobre del dipòsit i el camí s’enfila vorejant el rierol de la font dels Comellassos. El travessem, i més endavant ens endinsem en el magnífic bosc de la Pinosa. A continuació, i sempre fent cas als punts grocs que actuen de senyalització del recorregut, seguim en direcció nord-est. En aquest tram la inclinació és moderada, i passarem pel barranc de Fenefau. Després d’enfilar-nos pel camí fent zig-zag, arribarem als assaladors de Cabana Sorda.
Ja a 2.160 metres d’altitud, travessem un prat alpí fins arribar a un petit collet on trobem l’indicador de l’estany del Querol i de les basses de les Salamandres. Arribats a aquest punt, ja només ens queda un quart d’hora de caminada per arribar al nostre objectiu. Continuem en direcció nord, i quan ens topem amb el riu de Cabana Sorda, el seguim fins fer cap a l’estany. Allí, es pot practicar el submarinisme d’alta muntanya gràcies a la seva fondària de 18 metres, i d’abril a setembre, la pesca.
A pocs metres de l’estany, se situa el refugi, que té capacitat per a vint persones i que compta amb aigua. Prop d’allà, a més, és habitual trobar-se amb cavalls pastant, una escena que fa les delícies dels excursionistes equipats amb una càmera de fotos. Una vegada hem gaudit de l’estany i del preciós paisatge que l’envolta, és hora de tornar. Ho fem pel mateix camí. El retorn, més suau, potser un bon moment per prestar atenció a la flora i la fauna que ens ofereix el camí.
Entre la flora més destacada que podem trobar durant el recorregut hi figuren, segons l’època de l’any, exemplars del lliri Pirinenc, flor de vent o l’original grandalla, la flor típica del Principat, entre d’altres. I pel que fa a la fauna, amb una mica de sort i bona vista, podrem veure el tritó palmat, la granota roja, el llangardaix pirinenc i la simpàtica marmota.
Bona marxa!
LOCALITZACIÓ: Vall d’Incles, parròquia de Canillo
DURADA: 1 h 45 min de pujada i 1 h 30 min de baixada.
DIFICULTAT: mitjana.
DISTÀNCIA: 2,76 quilòmetres.
DESNIVELL +: 470 metres.
Bellesa glacial