amb la motxilla i les xiruques
Bellesa boscosa
Refugi i cap dels Agols. Un sender que s’endinsa en un bosc de pi negre, característic del país. Un planell que a la primavera és un esclat cromàtic de flors i el punt final amb vistes de les muntanyes del Principat.
Bellesa boscosa
Per arribar fins al cap dels Agols hem de tenir present que hem de fer una ruta llarga. La sortida es fa des de les Pardines, una mica abans del quilòmetre 3 de la CS-220. Des del pàrquing, agafem el camí de les Pardines i després d’uns 30 metres trobem un camí que puja a mà esquerra. Seguim la indicació Refugi dels Agols.
Des de ben aviat comencem a notar el desnivell. El camí s’eleva força dret pel bosc del Quer i va guanyant desnivell per l’esquerra del riu de Montuell. Arribats a la cruïlla amb un camí que marxa cap a l’esquerra i en sentit contrari cap al Feritxet. Es deixa aquest camí i es continua pujant fins que, poc després, arribem al prat del Gilet.
Tal com es recull en la guia Camins d’Andorra, el sender avança per una zona boscosa de gran bellesa, ja que es tracta d’un bosc molt característic de les valls, amb predomini de pi negre així com arbres de fulla caduca, el besurt o la moixera de guilla.
Deixem el camí que avança cap a la dreta, i seguint sempre els punts grocs continuem en direcció al refugi dels Agols, amb capacitat per a 6 persones i situat a 2.231 metres. A partir d’aquest punt la pujada es suavitza fins que arribem a una cruïlla de camins on trobem un rètol de fusta. Cal seguir caminant pel sender que va pujant en direcció sud i sempre per la vora del riu de Montuell. El camí progressa entre bosc i clarianes, fins que fem cap al refugi dels Agols. Un cop allà es topa amb un bellíssim planell i si és plena privamera és fàcil observar el gran ventall cromàtic que ofereixen les diferents espècies de flors com, per exemple, el peculiar rovell d’ou, d’un groc intens, l’espectacular però molt tòxica tora blava, la calta, de pètals grocs ataronjats i que creix als marges del riu, i la genciana blava, exempta de tija i d’un color blau encisador.
Tot i la bellesa de l’espai, encara no som al destí. Així que seguim un camí que continua cap a l’esquerra, per sobre del refugi. A partir d’aquí cal estar atents. El camí no està gaire ben marcat i cal vigilar per seguir les traces i les fites que es van trobant. Poc després, es troba un pi solitari al mig del camí, un bon punt de referència per saber si es va per la ruta correcta.
Un cop fora de la zona del bosc el sender porta en direcció sud pel fons de la vall i ofereix, a la dreta, la impressionant vista de la tosa del Braibal. Cal travessar uns aiguamolls i tot seguit, s’arriba al següent tram trobant una fita que permet confirmar que es va pel bon camí.
Cal seguir pujant de manera suau fins a la cota 2.450 i seguint per unes tarteres es pot arribar al cap dels Agols, una impressionant esplanada on gaudir d’unes vistes panoràmiques de les muntanyes del Principat. Si es camina uns metres en direcció sud, es pot admirar l’estany Blau, que queda just a sota i per sobre de la vall del riu Madriu.
LOCALITZACIÓ: Encamp
DURADA: 5 hores i 15 minuts anada i tornada.
DIFICULTAT: alta
DISTÀNCIA: 5,37 quilòmetres (només d’anada)
DESNIVELL: +1.030 metres
Bellesa boscosa