Amb la motxilla i les xiruques
Entre aiguamolls
Estany de Siscaró. Sense ser l’opció més popular de la vall d’Incles, l’alta presència d’aiguamolls dona lloc a un paisatge únic i també converteix la marmota en l’animal per excel·lència de la zona
També conegut com l’estany de Baix, l’estany de Sicaró, amb el de Juclà i el de Cabana Sorda, és un dels tres llacs accessibles des del final de la vall d’Incles. Per arribar al punt de sortida cal conduir en direcció França, per la CG-2, i superar l’última gasolinera del nucli del Tarter, on es troba el desviament –a mà esquerra– que condueix on conclou la vall d’Incles. El lloc compta amb un ampli pàrquing per deixar el cotxe. El començament de l’itinerari és de caràcter lleuger i està marcat per una suau pujada, envoltada per la flora predominant, el pi negre i l’azalea, que portarà el visitant fins a un encreuament de camins. El situat a la dreta, en sentit sud-est, serà el correcte per arribar fins al destí del dia. El recorregut, de caràcter ascendent, continua el transcurs del riu fins topar amb els estanys de Siscaró. A més, les característiques del terreny, ple de còdols, fan que l’espai sigui idoni per al rosegador considerat com el més gandul de la història, la marmota. Amb una mica de sort, l’animal pot ser visible. Un esdeveniment que resulta impossible durant l’hivern, època en la qual la marmota, com moltes altres criatures, hiberna. Si es puja una mica més, un cartell indicarà el camí fins al refugi de la Cabana de Siscaró. No obstant això, l’objectiu és l’estany de Siscaró. La sendera continua fins als llacs dels Basers i, per fi, el llac de Sicaró, a 2.325 metres d’altitud. Aquest magatzem natural d’aigua dolça concentra molta vida. D’una banda, és la llar de la truita comuna i, de l’altra, de la Salsola vermiculata, un arbust que confereix una tonalitat verdosa al llac. Alhora, és possible albirar una gran varietat d’ocells, com l’Anthus spinoletta, la Prunella collaris, així com l’Oenanthe oenanthe, pardals de petita mida que no superen els trenta grams de pes. Mamífers com l’esquirol i el cabirol també formen part de la varietat que presenta l’ecosistema. La planícia dels terrenys que acompanyen el llac el converteixen en un lloc on gaudir d’una jornada de pícnic. Un moment de pau per trobar-se amb la natura i un mateix, això sí, sense embrutar l’espai. Es recomana realitzar la ruta abans que comenci l’hivern ja que supera els 1.700 metres.
LOCALITZACIÓ: Canillo DURADA: 3 hores i 40 minuts anada i tornada DIFICULTAT: mitjana DISTÀNCIA: 3,58 quilòmetres (només d’anada) DESNIVELL: +500