Mafalda tira la canya

A l’Eva l’embargava la nostàlgia de cada final d’estiu, en aquell moment en què el repàs mental de l’agost li feia veure que no havia guanyat gens ni mica d’autoexigència: la llista de tasques reservades per a les vacances seguia intacta. Asseguda a la platja, notant com els grans de sorra li punxaven les cuixes, mirava embadalida mar i banyistes. Si us plau, quin tipasso aquesta dona, per l’edat que té està estupenda. I guaita l’esquena peluda d’aquell home, li passaria la cera amb un gust... I on va aquella guiri-cranc? Li encantava observar la fauna marina i jutjar-la en silenci. Al cap i a la fi, ella també era blanc de crítiques cruels. Segur que hi convidaven els quilos que havia posat des del gener, i que havien engrossit encara més les cartutxeres cel·lulítiques que feia anys que l’acompanyaven. Però tant li feia, en aquell racó de món ningú la coneixia i per això fins i tot s’havia animat a fer top-less. “Es prodiguen poc però almenys que estiguin morenes, que mai se sap”, es deia, amb l’esperança de potser pillar la setmana vinent a la boda de la Marina.

Per rematar el matí es va tornar a estirar a la tovallola. Una horeta més i passi-ho bé, Cala Blava. Avorrida, va fer una ullada al mòbil i remenant va fer cap a aquella aplicació per lligar que s’havia instal·lat animada per sa germana Berta. “No ens enganyem, aquí hi ha paios de tot tipus, però qui diu que no pots trobar l’home de la teva vida? Bé... o almenys algú amb una mica de salero per fer un break dance quan en tinguis ganes!”, li va exposar com a argument convincent. Solteros interesantes de 40 a 45 años a 50 quilómetros a la redonda, va escriure al cercador. 23 resultats. Repassant els perfils –n’hi havia de lamentables– va trobar el del Krlitos42_junior, que tenia la localització activada i justament estava també als voltants de Cala Blava. Moreno, guapot, 42 anys, esportista i fan de la música indie, segons descrivia el perfil de presentació. No perdia res per fer-la petar una mica, total no tenia res millor a fer. Amb un “Hola Krlitos. T’estàs posant molt moreno? :-)”, va entrar-li. En dos minuts tenia resposta. “Sí, Mafalda is the queen (s’havia autobatejat amb un nickname glamurós), però bronzejar-se sol no m’agrada. Vols acompanyar-me aquesta tarda a la platja?” Uf, anava fort el paio.

–No soc de les que es banyen amb el primer que coneixen ;-)

–Soc de fiar, dona. A més, sota l’aigua tot està permès.

–I què fas a Cala Blava? M’han dit que és un molt xula, però no hi he estat mai –va mentir aprofitant que tenia la localització del telèfon desactivada.

–Aquí estic, sol com un mussol, esperant trobar una sirena que m’acompanyi...

Va voler passar per alt la cutrada de frase perquè era clar que allà no hi eren per discernir sobre literatura i les arts amatòries. A més, el noi no estava gens malament i no era qüestió de fer-li un bueno, pues molt bé, pues adiós a la primera de canvi.

–Com dus el banyador? Espero que no siguis dels que es posen calçotets per sota! XD.

–És negre amb ratlles vermelles als costats. No, a sota no hi duc res...

–Doncs potser aquesta tarda passo per Cala Blava, que no em queda lluny. Ja ho veurem.

–Doncs jo potser et convido a sopar després i...

Aquella conversa poca-solta amb el tal Krlitos42_junior l’havia esperonada i es va animar a provar com és això quedar amb un desconegut virtual. “Avui remato les vacances com cal, que ja em toca”, es va dir. Va tancar el xat sense acomiadar-se. Millor fer-se la interessant, no volia que es notés que estava desesperada. Ja havia decidit fins i tot quin modelet es posaria al vespre. Abans hauria de repassar-se la depilació i posar una mica d’ordre a l’apartament.

Fent una última passejada per la quilomètrica Cala Blava va reprendre el xat per concretar la quedada.

–Ets dels que es queden a la platja al vespre fins que es pon el sol? –va escriure-li.

–Si la companyia és bona, fins i tot m’hi quedo a sopar sota les estrelles.

–Però vora el mar agafarem fred, prefereixo un bar amb taules i cadires...

–Això ja ho decidirem. El bar és per a la gent convencional i aposto que a tu no et faria res innovar. O m’equivoco? :-)

Mentre escrivia aquelles estupideses (no estava acostumada a lligar i menys amb un teclat pel mig) prosseguia el seu ritual observador del personal de la platja. Nens impertinents, embarassades lluint panxot, padrins amb el tupper a punt per dinar... i, no podia ser, al fons estirat a terra un paio que juraria que era el Krlitos42_junior. Si més no, s’assemblava molt al de la foto i duia un banyador negre amb tires vermelles. Havia de ser ell. Va desenfundar el mòbil i li va escriure.

–Bfff... i quin menú em proposes sota les estrelles?

Va veure com el noi remenava el telèfon.

–Soc dels que improvisen. Però el marisc és sempre una bona opció, oi? ;-).

Va comprovar com el suposat Krlitos reia mentre teclejava. Era clar que era ell. I estava més bo en directe. La situació la va envalentir i sense pensar-s’ho es va veure caminant cap a ell amb pas ferm. Se li presentaria i potser fins i tot avançaven unes hores la cita.

–M’has convençut. Si vols, avui et faré companyia a la platja, llop de mar. A quina hora i on ens veiem?

–A les 18.30 hores va bé? –va proposar ell.

–Em moro de ganes de veure’t. Si ets tan guapa com a la foto de perfil estic de sort... Duràs tanga?

–Doncs potser t’endús una sorpresa abans de les 18.30 hores... –va xatejar nerviosa mentre se li apropava posant-se bé el biquini.

Quan era a un parell de metres va sentir la veu aguda d’un nen que, disparat com un torpede des de l’aigua, es va llençar sobre el noi. “Paaaapaaa, juguem a pales?”, li va cridar. Darrere, una dona escultural que es va estirar al seu costat i li va fer un petó a la boca mentre li somreia.

L’Eva es va quedar clavada. Va fer mitja volta i amb sensació de ridícul va desfer el camí cap a la tovallola. No va passar un minut que rebia un nou missatge.

–Sorpresa? M’encanten les sorpreses, Mafaldita...

Va tancar el mòbil i va somriure per dins tot sentint-se un pèl ridícula. Era clar que el ligue d’estiu tampoc arribaria enguany. Però qui sap, potser triomfaria a la boda de la Marina.