“El primer estiu austral va ser brutal”
Xabier Ajona és director general de Secnoa, té 39 anys i és pare de dues filles. Després de deu anys a l’Argentina i dirigir l’estació de Chapelco, ara és al capdavant de Vallnord Ordino-Arcalís
Xabier Ajona
Acabada la temporada d’esquí, Xabier Ajona ja treballa en l’hivern vinent. Amb tot, es prendrà un temps per gaudir de l’estiu.
Com passa els estius un home tan hivernal com vostè?
Principalment treballant per preparar l’hivern següent!
Vaja! I quan no treballa?
La majoria de temps lliure intento dedicar-lo a la família. I també intento recuperar una rutina d’entrenament que a l’hivern costa de mantenir.
Abans de venir a Arcalís podia esmerçar-s’hi més?
Podia entrenar cinc dies a la setmana. Ara haig de prioritzar la feina.
És dels valents que fan ultratrails, oi?
En feia dues o tres cada any! Però des que estic aquí encara no n’he pogut fer cap. Però ja sabia que el repte laboral era gran.
La platja no la trepitja?
M’agrada anar-hi uns deu dies l’any, per carregar piles amb la dona i les dues filles.
Com recorda els estius d’infantesa?
Sóc d’Estella, a Navarra. Fèiem muntanya al Pirineu aragonès i platja a Salou. Això últim, com la meitat de Navarra.
El seu estiu inoblidable?
El primer estiu austral. Vaig viure deu anys a l’Argentina i el primer de tots, a la Patagònia, va ser brutal. Era Nadal i estàvem banyant-nos als llacs, a 30 graus de temperatura. Va ser molt diferent i especial.
Són gaire diferents les estacions d’esquí d’aquí i d’allà?
Molt. Allà les temporades són més curtes però més intenses. També hi ha molta més gent a les estacions.
D’on ha tret aquest català?
Fa uns quants anys ja vaig viure aquí. Aprendre l’idioma és el mínim que pots fer si un país et dóna de menjar. No em va costar perquè ja parlava francès, basc, portuguès i castellà.
Troba a faltar Navarra?
Visc en una eterna dicotomia. Em considero molt d’allà, però alhora he viscut a llocs que crec que m’han enriquit molt.
Quin caràcter ha forjat això?
M’ha fet molt obert i m’ha ensenyat a valorar cada cultura i cada societat. I ara sóc una barreja de tot. Sempre he intentat integrar-me molt a les societats que m’han donat acollida.
Té alguna afició per descansar de la muntanya?
Les motos. M’ho va contagiar el meu pare. Als vuit anys vaig tenir la primera moto, un invent que va fer el meu pare que no podia circular.
Quina estació li falta per esquiar?
Com a estació, m’agradaria conèixer Whistler, al Canadà. I com a lloc per esquiar voldria provar Alaska.