“La clau de l'èxit és posar-hi carinyo”

El Palau de gel està obert 364 dies l’any. Només tanca el dia de Nadal. A això se li suma l’exigència del manteniment que necessita una instal·lació que té més de trenta anys.

Si obren 364 dies l’any, quan fa vacances vostè?

Quan puc. Porto uns 23 anys aquí i soc conscient que aquesta feina és així. Vaig trampejant. Faig vacances si puc, quan puc i com puc. Si no puc fer vacances, doncs segueixo endavant.

Li agrada fer vida de terrassa?

No gaire. Normalment faig un cafè ràpid i no m’aturo gaire, per tant gairebé no vaig a les terrasses. Això sí, si vaig a una terrassa m’agrada que sigui un lloc silenciós i tranquil.

Com és canviar Barcelona per Andorra essent tan jove?

És molt fàcil adaptar-se a aquest entorn. Vaig venir aquí perquè els meus pares hi tenien un negoci. Ara ja porto més de mitja vida aquí, m’estimo això com si fos casa meva, i el que més gaudeixo són els hiverns aquí. Ara baixo a Barcelona i m’esparvero, és estressant.

I com va començar el seu vincle amb el Palau de Gel?

Tota la meva vida laboral ha passat aquí. He fet totes les feines que s’hi poden fer. Monitor i socorrista de la piscina, monitor de patinatge, he passat la màquina de gel, entre d’altres. I quan arribes a un lloc de direcció o coordinació això es nota i ajuda molt als que hi treballen ara.

Aquest és el secret de l’èxit?

La clau de l’èxit és posar-hi carinyo. També hi has de creure. Has de treballar moltíssim per fer les coses bé i que tot vagi com ha d’anar. I tenir el retorn de la gent, que no és fàcil.

I si el Palau de Gel no estigués a Canillo?

No ho sé. Potser hi hauria una altra manera d’explotar-lo. No m’imagino una situació on el Palau de Gel no estigui a Canillo. És un molt bon lloc per a aquest equipament. Tenim un context turístic esportiu molt important i l’entorn és el millor.

Com se’ls acudeixen les activitats que proposen?

Precisament ara estem pensant a implantar-ne una de nova. Primer pensem en la viabilitat econòmica i com podem dur-les a terme. Després, mirem que siguin activitats divertides, diferents al que tenim i que siguin aptes per a tots els públics, que puguin ser familiars.

De les activitats que s’hi fan, amb quina es queda?

Amb l’hoquei gel. Perquè és un esport col·lectiu, molt ràpid i dinàmic, i per la singularitat de la superfície on es practica.

I quina ens recomanaria?

Dues que son molt divertides i desconegudes. Una és el Balai Ballon. Es juga sobre gel, amb equipament d’hoquei, vambes i canviant l’estic per una mena d’escombra. L’altra és el caiacpolo, és a dir, waterpolo però sobre un caiac.

*Per a ‘converses de terrassa’ el convidat escull el lloc de trobada. Francesc Oriol ens va citar al Palau de Gel. Pel silenci que hi ha i per ser un punt de trobada dels canillencs. I per corporativisme.