“Ara els nanos venen viciats”

Les 13 temporades que va ser a l’estranger el destí estiuenc era Andorra i ara que el futbol li ho permet viatja lluny perquè després de cinc anys no té competició europea, tot i que troba a faltar “la convivència en els viatges amb els nanos”.

Com és l’estiu d’un futbolista?

Com més gran ets t’has de cuidar més. Les aturades d’abans, que no feies gairebé res i quan començava la pretemporada no ho notaves, ara no pots fer-les i gairebé tots els dies faig treball físic. És una rutina de fa molts anys i si passo dies sense fer esport ho noto fins i tot en l’humor, o sigui que ho necessito i em fa trobar bé.

Està pensant en la retirada?

Dic que la meva data de caducitat cada cop està més a prop, em trobo bé, em cuido per ser competitiu i haver jugat com a professional tants anys fa que tingui rutines que molts nanos aquí no tenen i deixen el futbol abans d’hora, i ser un país petit fa que no hi hagi hagut gaires professionals i la carrera s’allarga. A San Marino el capità es va retirar amb 41 anys i a Liechtenstein, amb 42, són peculiaritats dels països petits que fa que jugadors que en d’altres seleccions no jugarien amb aquesta edat aquí ho puguem fer.

Vol batre tots els rècords?

Hi ha un jugador amb més de 100 partits i va jugar quasi 22 anys amb la selecció, i em faria gràcia ser el que més anys ha jugat amb la selecció, perquè ho veig a prop i físicament em trobo bé per intentar-ho.

Quines vacances farà?

Quan les fa la dona, que és la segona quinzena de juliol, i marxarem als Estats Units perquè és una cultura que ens agrada, som de viatjar amb els nens perquè creiem que els enriqueix. Jo he pogut amb el futbol conèixer molt altres països i altres cultures i crec que una de les coses que enriqueixen més és viatjar i veure els nanos que ja de petits van pel món, són experiències maques i les gaudeixes, i que vegin d’altres realitats, ho gaudim sempre la família. Hem anat a Nova York, Orlando i Las Vegas i ara a Chicago, ens faltaria Los Angeles i San Francisco.

Què recorda de les vacances quan era petit?

Vivia darrere de la rampa de Prat de la Creu, no hi havia res per aquella zona i jugàvem a futbol tot el dia amb el meu germà, i jo era una mica la mascota perquè ens portem nou anys. Hi havia uns fanals com globus i quan trencàvem alguna cosa desapareixíem uns dies. I a l’agost sortíem de vacances de ruta per Espanya i uns dies a casa de la mare, que era de Gavà.

Què preveu per a l’any vinent?

Estic a gust a l’Inter i la meva idea si no hi ha quelcom seria acabar-hi la carrera.

És com el pare dels jugadors?

Soc el pare a tot arreu, a la mateixa selecció expliquem coses el Juli [Sánchez] i jo i riem perquè alguns no havien ni nascut. Ha canviat molt tot. Vam ser una mica els pioners, vam sortir d’aquí que no cobràvem, vam fer una gira de quinze dies l’estiu del 1999 a Letònia i Estònia i vam passar molta gana perquè no hi havia què comprar, s’acabaven d’independitzar, i estàvem encantats. Ara els nanos venen viciats, el primer que pensen és quant cobraran i jo jugaria gratis. Ara hi ha la sub-16, sub-19, sub-21, tenen un bagatge, però crec que l’essència que vam viure els primers anys fa que valorem molt més la selecció.

Novotel

El capità de la selecció escull la terrassa del Novotel, on pels vincles familiars “passo moltes hores, hi dino habitualment i quan fa una mica de bon temps el primer que faig és el cafè a fora”.