«'Il dolce far niente', no fer res, és molt saludable»

Gerard Claret ha tingut estius de tots colors arreu del món i té mil i una anècdotes per explicar, però espera que aquest estiu sigui el millor, perquè li agrada viure al dia.

Com és l’estiu d’un músic?

L’estiu d’un músic, generalment, acostuma a ser una època amb prou feina perquè és quan sorgeixen oportunitats d’actuar i d’anar amunt i avall. En el meu cas era així, ara ja no tant perquè m’ho prenc amb una mica més de calma i procuro tenir ben bé un mes de vacances per carregar piles.

Què farà aquest estiu?

Ara vinc de fer unes reunions per temes de l’ONCA, del 20 al 25 de juliol dirigeixo una acadèmia internacional de quartet, que es fa a Vic des de fa quatre anys. Després, de l’1 al 13 d’agost, marxo de gira a Costa Rica amb els meus dos fills perquè hem fet un trio de corda. I després ja vacances, perquè a començaments de setembre hi ha concert de la Jonca.

De què tracta la gira a Costa Rica?

És un festival que fa molts anys que es fa a Costa Rica i es diu Credomatic, organitzat per una entitat financera d’allà, i que té la curiositat que els músics que van no cobren. És una barreja entre concerts que es fan generalment als mateixos hotels on estàs allotjat, alguns es fan a San José, a la capital, i en els altres fas un itinerari pel país.

Viatja tant per feina que, quan té vacances, es queda al país?

No, a mi m’agrada molt viatjar. L’estiu passat, per exemple, vaig estar al Senegal amb uns amics, que va ser un viatge fantàstic. L’any anterior vam estar a Croàcia. Amb la meva parella hem estat, no fa gaire, a Oporto, que no ho coneixia.

Té alguna anècdota curiosa que recordi d’algun estiu?

Recordo una que vam passar amb el trio de Barcelona, fa 25 anys. Teníem un concert a França i, com que estàvem mig de vacances, tots tres veníem de llocs diferents. El meu germà va quedar amb el pianista a la Costa Brava, i quan estaven a punt de travessar la frontera, el meu germà li va preguntar si portava les partitures, i resulta que se les havia deixat. La dona les va enviar en taxi des de Barcelona.

Prefereix més les destinacions de platja que no pas de muntanya?

Depèn. A l’estiu potser sí que et convida més la platja, però també m’agrada la muntanya.

Diria que té alguna afició que només practica a l’estiu?

M’he aficionat al pàdel i a caminar, tot i que si fa la calor que ha fet aquests dies, no és el més adient. També ens agrada molt no fer res, “Il dolce far niente”... és molt saludable. Estar a la platja, jo necessito una mica d’ombra, però la meva parella és molt sargantana.

És de fer becaines després de dinar?

Sí, però jo sóc de becaines curtes. Allò dels cinc minuts, tancar els ulls i ja en tinc prou. Jo sóc de dormir poc, sempre ho he estat, però ara més. Si un dia dormo tres hores, puc funcionar igualment.

CAL SINQUEDE

El músic tria el bar de la plaça Guillemó perquè “és el bar que utilitzo quan dono classes a l’Institut de Música i per fer reunions”. Li sembla que és un lloc peculiar i, alhora, acollidor.