“L'únic que no pots perdre és el passaport”

Tot just acaba de complir 10 anys al càrrec de director adjunt i en porta un total de 28 al cos de bombers, feina que suposa estar més atent durant aquesta època de l’any.

Com està anant l’estiu?

Bé. Vam tenir aquest episodi de calor que ens va fer estar més alerta del normal, però ara estem en condicions més pròpies d’Andorra. Personalment, m’està anant genial perquè tinc els nens de vacances i els tinc fora d’stage, aleshores jo també faig vacances.

Ha d’estar molt pendent de la feina durant l’estiu?

No, com estic amb el Joan Carles (Recasens), o un o l’altre sempre estem pendents. Si estem els dos a Andorra òbviament n’estem al cas els dos. M’ha costat molts anys, però ara en fa un parell que quan faig vacances, ho estic de veritat. Tinc el mòbil a prop, però abans sempre estava pendent i anava interactuant per veure què passava. Ara ja fem vacances.

Patiu més en aquesta època per l’alt risc d’incendi?

La paraula potser no seria patir. Estem una mica més pendents en moments puntuals de l’estiu.

On sol anar de vacances?

Vaig molt a la zona de Calonge, però sempre intentem fer algun viatge amb els meus dos fills i la meva dona més lluny, a Europa o on sigui.

Un lloc on tingui pendent anar?

Amb la família ens agradaria fer tots els països bàltics. Aquest any no ho hem pogut fer per manca de dies, però algun estiu dels propers caurà.

Què no li falta mai a la maleta?

Ara, malauradament el carregador de mòbil (riu). La meva dona em va ensenyar una cosa molt important: mentre tinguis el passaport tota la resta és prescindible. És l’únic que no pots perdre. Recordo que un any de vacances a Costa Rica amb ella, que estava embarassada del segon nen, ens ho van robar tot. I ella sempre portava una rinyonera amb els diners i els passaports dels dos. I al final no va passar res. Potser vaig agafar al principi la ràbia pròpia de veure que t’han robat, però vam anar al mercat, vam comprar un

banyador, unes xancles i quatre coses més, i tot estava solucionat. Si et roben el passaport a segons quins països sí que tens un problema de veritat.

Com recorda els estius de la seva infantesa?

Durant molts anys eren tots iguals. Primer feia una quinzena a Aina, al casal de Sant Cerni quan encara no existia la casa de colònies, després una altra amb els meus pares a Torredembarra i al final anava al poble de la meva mare, a la Portella, prop de Balaguer.

Aleshores ja tenia clar que voldria ser bomber?

No perquè parlo de quan era molt petit, fins als 13 o 14 anys, perquè després em feien anar a collir pomes i ja no m’agradava tant. Però els últims anys d’Aina sí que m’agradava molt la muntanya i el medi natural. Aquí potser sí que se’m va despertar una mica l’interès, però ni pensava que seria bomber.

PRAT DEL ROURE

El directiu dels bombers ha triat aquesta terrassa per la bona amistat que manté des de fa molts anys amb els gestors, a més de trobar-la un lloc bonic per l’entorn i ser cèntrica.