“És un estiu amb feina i per gaudir a Andorra”

Les platges del Carib són una de les destinacions preferides per a Marc Pons però enguany hauran d’esperar. Estrena responsabilitat en un organisme nou i per aquest motiu està passant l’estiu a Andorra.

Com està vivint aquesta època de canvis professionals?

Estic molt emocionat perquè, al tractar-se d’una secretaria d’Estat de nova creació, estem apamant l’abast de les accions que durem a terme al llarg de la legislatura i crec que és una feina que donarà els seus fruits.

Aleshores, és un estiu diferent dels anteriors?

Sí, perquè he començat una nova etapa. Està sent productiu perquè estem treballant amb el disseny de la secretaria d’Estat. És un estiu amb feina i per gaudir a Andorra, principalment. Tenim il·lusió i moltes ganes.

És a dir, que aquest any no farà vacances...

Exacte. Almenys aquest estiu és diferent perquè em centro en les accions de la secretaria d’Estat. A part d’algun cap de setmana llarg, no tinc previsió de fer vacances. Potser abans de final d’any agafaré uns dies, però no podrà ser un viatge de llarga distància.

És viatger?

Sí. A la meva parella i a mi ens agrada molt anar a Mèxic, al voltant de Tulum, Playa del Carmen o la Riviera Maya. És un lloc que et permet relaxar-te i estar amb una temperatura assegurada.

Aconsegueix desconnectar?

Crec que avui en dia estem hiperconnectats i la desconnexió és relativa. Quan estàs de viatge, fora dels costums i hàbits del dia a dia, fas una immersió paral·lela amb l’entorn i gaudeixes d’allò que estàs fent, però sempre hi ha un moment que fas servir com a enllaç per parlar amb la família, estar al corrent d’Andorra, de la feina...

Què no pot faltar a la maleta?

Ui, a les maletes [riu]. Sóc del «por si», d’endur-m’ho tot, que no em falti res. Prefereixo tenir sobreequipatge que haver de lamentar no haver-me endut un llibre, una camisa, o un producte que després no trobes. Hi ha gent que amb una motxilla en té prou, jo no. Tindria una closca de caragol bastant grossa [riu].

Té algun hàbit que faci només en aquesta època?

Fa un parell d’anys que faig bicicleta. Em vaig apuntar a l’elèctrica, que és una forma de fer esport i no patir tant, i quan comença el bon temps aprofito. De moment només ho faig per Andorra, no me l’he endut mai ni de cap de setmana ni de viatge.

Recorda els estius de petit?

Anàvem a França. Els avis van marxar cap allà quan la mare era petita, durant l’època de postguerra, i es van instal·lar en un poble a cinc minuts de Perpinyà. Tots els estius els passàvem allà. Ho recordo amb molta tendresa perquè passava llargues estones a l’hort de l’avi.

Li agradaria tornar?

Hi he tornat algunes vegades. Els meus avis van morir i els pares van vendre la casa, per tant no hi ha un lloc on retornar. Algun cap de setmana m’he desplaçat fins allà i he anat un dia a la platja però no és el mateix, òbviament. Recordes els llocs però les persones ja no hi són i les amistats ja no viuen al mateix poble, però al tornar sempre tanco els ulls i ho recordo tot.

L’SPIGATTA

Marc Pons escull la terrassa de la granja Spigatta per proximitat i perquè “és un raconet silenciós” amb obres d’art. A més, comenta que pertany als seus tiets i que “això també hi fa molt, clar!”