“Desconnectar del tot no és factible”

El seu lloc de platja habitual és Arenys de Mar, per motius de família, tot i que s’escapa amb ella a un indret més llunyà almenys un cop l’any.

Com està sent l’estiu?

Pel que fa a feina, en general, en aquesta època sol baixar. A Andorra Telecom notem que les empreses afluixen. És cert que els particulars se solen desplaçar més i des d’un punt de vista de mòbil això també ho veiem. Però globalment sol ser una època més tranquil·la que altres períodes de l’any.

I en l’àmbit personal?

Els caps de setmana de juliol els he pogut baixar gairebé tots a la platja i ara estic esperant les vacances, ja que les faig la segona quinzena d’agost.

On va?

Sempre anem a Arenys de Mar. Els meus sogres hi tenen una casa i fa més de 20 anys que hi estiuejo. M’agrada perquè és molt poc turístic, és zona de residència i hi ha pocs hotels.

És possible desconnectar a la feina que té?

El 2016, abans de canviar a la fibra, que va ser un any dolent d’incidències, jo no anava a la platja sense el mòbil. A la meva família ho tenen bastant coll avall. Cada dia segueixo l’estat de com va tot però és cert que ara, tant aquest estiu com un altre, si vaig a la sorra o al mar un parell o tres d’hores intento deixar el mòbil a casa. Això sí, amb gent per si és una cosa molt urgent que em pugui venir a buscar.

Per tant, és impossible?

És molt i molt difícil. Puc desconnectar si faig un viatge als Estats Units o a l’Àsia ja que la diferència horària és significativa. T’assabentes de les coses, però potser més tard. És una desconnexió més forçada. Tampoc passen incidències cada dia. És una feia en la qual desconnectar del tot no és factible.

Parlem més de vacances. On anirà a l’agost?

A Arenys. De vegades intentem fer un viatge en particular, però aquest any ja vam ser a la Copa del Món de robòtica, en la qual el meu fill hi va participar, als Estats Units. Per tant, ja el vam fer i ara toca descansar a la platja.

Algun lloc que tingui pendent d’anar?

Dos. Un el tinc des dels 17 o 18 anys, i és Escòcia. Ara en tinc 48 i increïblement no hi he pogut anar. La meva dona fins i tot ho té com un deute moral amb mi. Sé que algun dia hi aniré perquè m’atrau molt la part dels Highlands. Un altre que voldria visitar, tot i que hi he estat a l’aeroport, és el Japó.

Com eren els estius de petit?

La meva àvia era de la Seu d’Urgell i els meus pares m’aparcaven allà. A l’estiu hi estava molts dies i tinc un record molt maco de les vacances i la colla que hi vaig fer. Alguns amics encara els mantinc. Després també anava uns dies a Salou, típic, i també els pares eren bastant viatjadors amb càmping car, així que anàvem uns dies a Espa­nya, França o Suïssa.

Sabia que s’encaminaria al món de les telecomunicacions?

El meu pare tenia un amic més gran que sempre anava amb moto. Jo ho veia molt idíl·lic i ell era enginyer industrial. Recordo que m’agradaven molt les matemàtiques i li vaig dir que en volia fer una. Ell em va respondre que no fes la industrial, sinó una de nova, telecomunicacions. Aleshores, amb 12 anys, vaig dir: “Mama, seré enginyer de telecomunicacions.” M’hi vaig capficar i ho vaig acabar sent.