“No estava previst tornar a la política”

Sílvia Riva viu un estiu atípic posant-se al dia de les noves funcions, en un gabinet on destaca que hi ha “molta comprensió” perquè hi ha molts ministres nous, i ha fet una pausa per dedicar a la família amb setmana de vacances a Eivissa “amb uns amics que passem sempre part de les vacances i agafaré uns dies més de platja”.

Com li ha canviat la vida el fet d’entrar al Govern?

Encara no me n’adono gaire, tinc la mateixa sensació d’anar moltes hores al despatx, en aquest cas a Govern, potser tinc la sensació que hi ha una projecció exterior de la feina. A efecte de la quantitat d’hores i un ritme frenètic ho estic veient igual i en treballar en una empresa on teníem molts terminis fa que estigui molt acostumada que hi hagi actes continus durant el dia i aquest ritme l’aguanto bé.

I com viu la projecció pública?

El meu caràcter ha sigut sempre molt sociable, aquesta part m’ajuda molt i quasi sempre que hi ha un acte acaba sent amb gent coneguda o amb col·lectius amb els quals havia pogut coincidir abans. De moment ho porto bé.

A la família, com li ha afectat?

Vull pensar que no se n’estan adonant perquè estan seguint el ritme habitual i el repte serà la tornada a l’escola. La meva idea és exercir al front del ministeri en tot el que faci falta però no vull renunciar a estar amb els meus fills i si he d’assistir a actes poder-ho compaginar, i les hores que ells tinguin necessitat i puguin explicar-me el seu dia estar present en algun moment.

Podia imaginar aquest canvi?

No, en cap cas estava previst tornar a la política i voluntàriament no vaig concórrer a les eleccions. El Govern de coalició fa que el cap de Govern em proposi integrar-lo quan no havia estat la premissa en el tret de sortida electoral.

Per què va acceptar el càrrec?

Perquè sempre he tingut vocació de servei públic, m’ha agradat molt poder aportar al conjunt de feina que es pot fer en política i pels companys al Govern.

Què recorda dels estius quan era petita?

Eren molt familiars, passava una part a La Manga del Mar Menor amb els cosins i guardo molts bons records. L’altra part, els pares tenien una botiga davant de Pyrénées, a les galeries París, i em desplaçava fins a la placeta de Sant Esteve a comprar al comerç de l’Orelleta, que hi havia berenar. Era la meva ruta fins a les activitats que es començava a fer algun tipus d’esplai a la sala polivalent d’ara del comú. Crec que amb 9 anys ja feia aquest recorregut, tenies la sensació que estaves al barri i era on ens trobàvem tots els nens i a l’hivern encara més.

Treballava als estius?

Vaig començar amb 17 anys perquè em volia treure el carnet de conduir a la perfumeria Júlia i després quan ja estava a la universitat vaig passar quatre estius a un banc i em va anar molt bé per ajudar a pagar totes les despeses de viure a Barcelona.

És de viatges llargs?

Només he fet un viatge llarg que és el de noces, la resta són de 4 o 5 dies amb destins com ciutats europees i aquest any hi incorporarem els nens i al setembre marxarem a Roma.

Té alguna destinació pendent?

Potser si fes un viatge llarg intentaria visitar Tailàndia o països com Vietnam, cap a l’Àsia.

Placeta de Sant Esteve

La ministra escull el centre històric de la capital “pels records d’infantesa, per ser la zona on vaig créixer” i la que freqüenta “per dinar, per sopar, per quedar com a zona fixa en l’agenda”.