“De nens érem molt més lliures”

Feina intensa per al director general de Caldea pendent de l’operativa, que assegura que “és complicada perquè obrim 364 dies” amb activitat de les vuit del matí a mitjanit en un centre que no s’assembla al que troba quan viatja perquè “és únic per la dimensió, l’arquitectura singular, el mercat i l’enfocament més lúdic”.

De tornada de vacances, on les ha passat?

A Caldea les concentrem al juliol perquè l’agost és de més freqüentació de l’any i estem tots superactius. He fet un petit tour per Roma, Nàpols i Ischia, una illa idíl·lica, amb els meus fills, la Daniela i el Miguel. Ha estat de relax i descans, i una part cultural, perquè crec que és la responsabilitat com a pare de traslladar als nens aquesta inquietud per l’art i la cultura.

Coneixia Itàlia?

Hi he anat moltes vegades, és el país que més m’agrada per anar de vacances. Perquè l’idioma és molt similar, el menjar és molt bo, fa bon temps i no està gaire lluny, tens un parell d’hores de vol. M’agrada molt l’art i té una riquesa cultural brutal.

Es fa llarg l’agost, a Andorra?

Estem molt pendents del negoci, és un mes clau i hi som tota la direcció de Caldea. Fem guàrdies i alguns caps de setmana ens toca venir a treballar però és fonamental perquè a l’agost es concentra tot en unes setmanes. Es fa dur perquè tothom amb qui parles és a la platja però a tots els que treballem al sector turístic ens toca.

Quan viatja busca llocs com Caldea, es fixa en termolúdics?

Vas a fer turisme però sempre estàs pendent perquè et trobes problemàtiques que poden ser similars a les que tenim de com s’accedeix, per exemple, als museus. Ens fixem tots en els conceptes de restauració, el personal. Per exemple, vaig anar un cap de setmana a Eivissa, em vaig hostatjar al Hard Rock i en tornar vaig convocar una reunió perquè em va sobtar com han aconseguit tenir una plantilla de gent jove, sempre amb una motivació i una vocació de servei cap al client màxima.

Ha fet grans viatges?

Alguns, més d’Europa, però he anat dues vegades a Amèrica: una a Nova York, que crec que és una ciutat que tothom ha de conèixer perquè és el centre del món, i he estat a Bogotà. A Àsia he estat a Pequín i Hong Kong, fa molts anys, però va ser un viatge preciós. I de l’Àfrica conec només el nord.

Té alguna destinació pendent?

Moltes. M’agradaria algun destí de naturalesa salvatge. O l’Àfrica negra, que crec que ha de ser al·lucinant, i la zona equatorial americana m’interessa molt: Colòmbia, Veneçuela, Brasil.

Com eren els estius de petit?

Anàvem a Marbella i una època llarga a Astúries, a Luarca, que és la terra de la meva mare i un lloc que m’encanta. Tens dies de platja però no tots i fas excursions o d’altres coses. A les nits no t’ofegues i la gastronomia és brutal. Ho recordo com una època molt bonica.

Què li agradava fer de nen?

Érem molt més lliures. Els pares no estaven tan pendents, ni ens ficaven activitats cada dos per tres: érem salvatges. I en aquests pobles petits tens llibertat: baixàvem al port a pescar, fèiem excursions, ens deixaven anar sols amb els amics i et senties més lliure i més independent.

INÚU

El director general del termolúdic des del 2014 confessa a la terrassa d’Inúu que se sent “estabilitzat i molt content a Andorra, professionalment molt satisfet i l’estil de vida m’agrada molt”.