“A casa eren totalment apolítics”

Aquest estiu ha servit per seguir el procés d’adaptació a un càrrec totalment nou. Això ha fet que les vacances fossin més limitades tot i que no inexistents.

Ha estat un estiu diferent?

Com que acabo de començar una etapa, sembla que no és estiu perquè encara estic en procés d’adaptació i així costa fer estiu i relaxar-se una mica.

La família ha notat el canvi?

Vinc d’un moment que estava al Consell General. És cert que hi ha hagut el període electoral entremig, però continuo fent política i amb un ritme força similar. Hi ha qüestions que han canviat perquè em dedico a un aspecte molt concret i el meu dia a dia és diferent. Però ja comptàvem amb aquest procés d’adaptació, i en definitiva no som gaire complicats. Som una família que sempre fem moltes coses i estem habituats a anar modificant l’agenda segons allò que ens arriba.

Pot desconnectar en aquesta època?

Molt poc. Sí que hi ha vegades que hem marxat una setmaneta de vacances amb la família i intentem no llegir la premsa, que ja sembla que t’has desconnectat una mica, però després és molt difícil perquè continuo mirant els correus electrònics, tot ens arriba per WhatsApp, el Twitter... Aleshores sempre és molt difícil desconnectar del tot. Sí que és veritat que hem pogut dedicar alguns dies a estar amb els nens i descansar una mica, i si havia de continuar connectada, potser era menys i més tard.

Per on han anat?

Hem marxat una setmaneta a la platja a Begur. Hi solem anar a l’estiu uns dies. El meu home ja hi anava anys enrere i hem continuat. La família també acaba parant per allà, entre Begur, Palamós, l’Estartit... Sempre ens anem retrobant, hi tenim molts amics i aleshores sempre és fàcil de veure’ns a l’estiu.

Sou de fer viatges llargs?

No. Ara que els nens són una mica més grans podríem organitzar-nos més. Sí que som més de viatges curts, de quatre o cinc dies, i més europeus, com Londres, París, Roma...

Com recorda els estius de quan era petita?

Marxava amb la família a fer càmping. Teníem una caravana i vam recórrer pràcticament tot Espanya i també Portugal. Quan érem més petits, jo era la quarta de cinc germans, recordo que ens quedàvem més quiets i no viatjàvem tan lluny. Anàvem per la costa de Mataró. Després vam començar a viatjar més i tinc records molt macos.

Aleshores tenia clar que es decantaria per la política?

No. A casa meva eren totalment apolítics. El meu cas és una mica estrany.

Va ser l’excepció.

Vaig néixer a Barcelona però he estat vinculada a Andorra des dels 15 anys i ja vaig decidir molt ràpid que em volia quedar. De fet, no he tingut consciència política fora d’Andorra. Si vols canviar les coses, ara mateix només hi ha una via. És cert que la política està molt poc valorada i té un desprestigi important, però és la millor eina que tenim, sobretot en democràcia, per intentar canviar coses i influir en les lleis i els projectes. Això és el que més em va motivar. Si una cosa no t’agrada i ho vols canviar, és millor si t’impliques que no si passes tot l’any a la terrassa i no fas res.

LA LLUM D'OLI

La ministra ha escollit la terrassa d’aquest bar d’Arinsal purament per la proximitat respecte al seu domicili. “És del poble i és molt fàcil perquè baixem i en un moment som aquí”, comenta.