“He venut el cotxe per anar a Nepal”

Superació constant és una de les fites d’Stefi Troguet. Aprofita l’estiu per coronar nous pics i aquest any no n’ha tingut prou de fer el primer 8.000, ja que ara és al Nepal pujant el vuitè cim més alt del món.

Ha començat l’estiu superant el repte. Com ho està vivint?

Molt contenta! Va ser una aposta molt arriscada. Ningú esperava que arribés i jo mateixa tenia clar que era un intent perquè molta gent no ha aconseguit fer el Nanga Parbat (Pakistan, 8.126 m). Va anar tot rodat.

Quan és bona època per intentar fer un cim de 8.000 metres?

Les temporades d’alta munta­nya són maig, juny, juliol i setembre. Tant de bo tingués pressupostos per a les dues èpoques però és molt car i no és fàcil aconseguir patrocinis. Per això vaig optar per fer-ho al juny.

Tot i així aquest estiu està intentant coronar un altre cim...

Fer el Manaslu (Nepal, 8.156 m) ho tenia pràcticament descartat. Havia acabat el pressupost, ja havia utilitzat els patrocinis... Així que m’he venut el cotxe per anar-hi (riu). Ha estat una sorpresa a correcuita perquè me l’han comprat a l’últim moment.

No li ha fet pena?

Sí, era el meu primer cotxe i me l’havia regalat l’avi. Però és que amb experiències com la del Nanga t’adones que tenim moltes coses materials i que no les necessitem. Ara vaig amb el bus i està bé, em puc desplaçar.

Com es prepara?

El món dels 8.000 és molt diferent, una barreja de coses. L’altitud no s’entrena, és com reacciona el teu cos, tot i que també té una part tècnica. La fisonomia de cadascú ajuda molt. T’hi has de trobar.

Què porta a la motxilla?

Porto dos sacs de dormir, un per a l’alçada i un altre per a baix, una motxilla gran, la granota, les botes d’alçada, roba tèrmica, ulleres, piolets, mosquetons, el jumar –un aparell que serveix per pujar les cordes fixes–... Fins al camp base portes una o dues maletes ben grosses.

Planeja els cims que farà a l’estiu durant la resta de l’any?

Correcte. El Nanga Parbat el vaig començar a planejar al setembre, tot i que mai poso noms als cims perquè depenc del pressupost i són pics molt cars. També jugo una mica amb on aniran els companys, com m’ha passat amb el Manaslu.

Ja està preparant els de l’any vinent?

Sí, no n’he acabat un que estic pensant en un altre (riu). M’agradaria tornar al Pakistan, però repeteixo, no poso noms als cims. El K2 és un repte que és molt ambiciós i crec que m’haig d’esperar una mica però el lloc m’ha agradat molt i espero tornar-hi.

Què n’opina de les imatges de l’Everest col·lapsat?

Si tothom intentés fer-ho sense oxigen, com jo, no passarien aquestes coses. No desmereixo qui ho fa amb oxigen, però provoquen que sigui molt perillós. L’estratègia és evitar les multituds i canviar d’època. Sé que em poso en perill perquè el Manaslu és molt concorregut i si em quedo tres o quatre hores aturada m’hi va la vida. Però ho havia de fer perquè l’equip és el mateix que al Nanga i volia anar amb ells.

S’imaginava els estius així quan era petita?

No! Sempre he estat a la muntanya, he fet colònies a AINA, als Cortals d’Encamp, però no m’ho imaginava (riu). Tinc molt clar que no ho canviaria per res.

BORDA XIXERELLA

L’alpinista escull la terrassa de la Borda Xixerella per les vistes i per la gran amistat que l’uneix amb el propietari. “M’ha recolzat des del principi. No és un esponsor, és algú amb qui ens apreciem”