“Soc inquiet i intento moure'm”

Els estius del Conejo han estat molt variats. Des de la seva infantesa humil per l’Argentina, a la seva etapa com a professional voltant pel món. Ara, retirat, els aprofita per relaxar-se amb els seus dos fills i la dona, tot i que li costa parar quiet.

Què sol fer a l’estiu?

Amb la família anem dos vegades a l’any a l’Argentina. Hi anem quan és estiu allà per passar-hi el Nadal, l’any nou, i les vacances en general. Quan som aquí, tenim una casa a l’Estartit, a la Costa Brava, i gairebé sempre hi anem. Si no fem algun viatge d’una setmaneta o deu dies.

Com és un dia d’estiu quan és a l’Estartit, per exemple?

Intento llevar-me aviat, perquè m’agrada gaudir del dia. M’encanta l’esport i abans que el sol sigui fort surto a córrer. A mesura que es va aixecant la família, que li agrada dormir una mica més, fem piscina o platja, que la tenim a prop. Fem vida de mar, que ens agrada molt. I sobretot gaudim. Ara tenim els nens que tenen set i cinc anys i estan en ple coneixement de tot. M’agrada que ells puguin explorar llocs, que gaudeixin de la naturalesa i no es quedin a casa.

Hi pot desconnectar bé?

Sí. Intentem desconnectar allà on siguem. Descansant el que es pugui, però jo sóc inquiet i per molt que sigui a una platja, o a un lloc tranquil, intento mure’m sempre i fer esport. Treballar els peus a la sorra, nedar al mar, a la piscina... No aconsegueixo relaxar-me al 100%, però sempre sóc feliç quan sóc amb ells. Són moments bonics i cal viure’ls així.

Són d’anar a destinacions més llunyanes?

Sí. Ens encanta viatjar i hem pogut anar a llocs meravellosos com la Polinèsia, Punta Cana, Costa Rica... Quan era més jove pensava que si es podia donar la possibilitat, que gràcies a Déu i al futbol ha estat així, havia de conèixer paradisos com aquests.

Amb els nens no ha de ser fàcil anar lluny.

Tenim la sort i la particularitat que des de petits s’han adaptat a pujar a un avió o a fer quilòmetres, tot i que ho tenim en compte quan són viatges llargs.

Aquest estiu serà més d’estar per aquí a prop.

No ens hem plantejat en cap moment anar enlloc. A Argentina, si hi anem, serà al desembre, però veient com està la situació al món, està tot molt complicat. Per això ara les escapades són més properes, com a la Costa Brava, on sabem que podem estar tranquils.

Com recorda els estius de quan era petit?

Molt lligats a la pilota, imagino... Sí, jo em tornava boig. Sempre dic que els meus records giren al voltant d’una pilota. Estàvem sempre a l’aire lliure, vivíem a prop de Palerm, on hi ha molts boscos i parcs per jugar, i allà vaig passar pràcticament tota la meva infantesa.

Podíeu viatjar?

Viatjàvem, però sempre per Argentina. Anàvem a les platges que hi havia a prop, com a Mar de Plata o Villa Gesell, que estava a unes cinc hores en cotxe. Tinc bons records dels viatges a la platja. Érem una família de classe mitjana baixa, així que no teníem grans recursos ni fèiem moltes sortides, però les poques que fèiem sí que les gaudíem perquè sabíem que passava molt de tant en tant.

I els estius com a futbolista?

Sobretot, intentar cuidar-se, perquè qualsevol cosa que pugui passar en unes vacances pot ser perjudicial. Quan deixes de ser professional ja desconnectes totalment, i quan estàs amb la família pots fer el que sigui i gaudir-ho. Però jugant has de cuidar-te. Ho passava bé igualment, anava a llocs bonics, però tampoc pots fer bogeries perquè després d’uns dies has de tornar a entrenar.