“Soc un músic molt especial”

La Covid-19 ha obligat Oriol Vilella a fer classes de música telemàtiques i ha deixat una situació “una mica drama” com a empresari perquè ha rebaixat quotes als alumnes i ha mantingut els sous dels professors “i la meva ètica amb el país m’ha fet que el Govern no pagués als meus profes, coses que jo podia assumir”. Ara confia que l’economia “es curi” i que no es torni a parar el país “perquè la meva escola no ho aguantaria”.

Com està anant l’estiu?

La feina només em deixa fer vacances a l’agost. Marxem 15 dies ara i tornem per preparar les classes i el Jambo. Munto el festival i normalment el fem al juny però aquest any l’hem passat al setembre i si les circumstàncies ho permetem ho farem. Hem escurçat una mica les vacances que normalment duren tot l’agost.

Quina és la destinació?

Fa molts anys vam comprar una caseta de poble al Priorat, una oportunitat que vam trobar, i és on estem anant tots els estius des de fa 10 anys. Si viatgem ho fem fora de temporada, al maig, o la segona setmana de Setmana Santa i a l’estiu ens instal·lem a Escaladei i des d’allà fem excursions. L’any passat vam anar dos dies a Terol, l’anterior tres dies a Segovia.

Més que mai un poble petit és el lloc ideal de vacances.

És el lloc ideal. És petit, amb molt pocs habitants però rep molt turisme i quan va començar el confinament i la malaltia van demanar que la gent no hi anés perquè l’edat de la població és molt alta i els feia por que algú pogués portar-hi el virus.

Teníeu previst viatges?

Sí. El que fem és anar a concerts moltes vegades i havíem d’anar a veure a Simple Red a Manchester a l’octubre. El concert l’han cancel·lat però no el vol i llavors hi aniríem un cap de setmana. Hem passat la malaltia o sigui que tenim aquest as a la màniga.

I com l’heu passada?

Ho va portar el meu fill de visitar l’Institut de la Margineda i el 16 de març vam rebre un mail de Salut dient que controléssim la febre perquè hi havia un professor que els podia haver contagiat. I als quatre dies estàvem tots amb símptomes. El meu fill amb mal de cap, ell ho va passar molt lleu, la meva dona una mica més i jo vaig ser el que vaig estar pitjor: febre, pneumònia, però ho vaig passar a casa.

Què li agrada fer de vacances?

Sobretot escoltar música i llegir. La feina em permet fer música, escoltar el que treballo amb l’alumne i quan estic a baix és música, lectura, anar a dormir tard, llevar-me tard, descans total. El nostre estiu és molt tranquil.

Com eren els estius de petit?

A Altafulla, on estiuejàvem, de Sant Joan al dia abans de Meritxell amb ma mare. El pare ens deixava i anava pujant i baixant a treballar. Recordo dos mesos de platja, platja i colla, colla, colla. Anàvem amb bicicletes com ET, el que es feia als vuitanta.

No són de grans viatges?

No, perquè viatjar sempre ha sigut molt car. Som de viatjar per Europa i sortides de cap de setmana. De jove tampoc, el màxim va ser una setmana a Venècia guitarra en mà. Hem anat a Nova York amb els nens i ens va agradar molt però som del Regne Unit, a Escòcia, a Anglaterra hem anat moltíssimes vegades.

Té algun viatge pendent?

Tornar a Nova York potser, no m’atreu gens el sudest asiàtic, Bali, Vietnam. M’agraden destins propers, com la manera de viure d’aquí, que sé on puc trobar un telèfon i comunicar-me.

Als músics se’ls associa a aventures bohèmies.

Soc un músic molt especial, de tenir els peus a terra, molt prudent, molt poc donat als riscos. Ens agradaria fer la ruta del blues des de la desembocadura del Mississipí a Chicago, havíem dit de fer-la fa uns anys però no va quadrar perquè és un mes.

MACJOU

Escull una terrassa del cap del Carrer de la capital perquè “està al costat de la feina, a mig camí cap a casa” i on se sent especialment còmode perquè fa poc que ha agafat el negoci un amic.