“El mòbil dorm amb mi”

Viu el consolat amb intensitat, sempre pendent del comú, i confessa que ha perdut l’autoritat per reclamar als fills que deixin estar el telèfon “a l’hora de dinar o sopar perquè el primer que em diuen és: ‘Si tu el tens tota l’estona’”.

Tindrà un estiu com abans de la pandèmia o excepcional?

No és tan dolent com el passat però tampoc acaba de ser un estiu normal. Ens plantegem fer vacances però no un viatge en avió de vuit hores, marxarem al sud de França una setmaneta a la platja però intentant buscar la part de no gaire aglomeració.

És la primera vegada que escullen aquesta destinació?

No, ho hem fet d’altres anys, fins i tot ja coneixem una mica el raconet que és a la zona de la Camargue. Tenim vist l’hotelet on hem anat d’altres vegades que és petit, familiar, per tant, poca aglomeració. Intentar canviar una mica d’aires però amb seny per la pandèmia.

Quines són les vacances ideals del cònsol de Sant Julià?

L’ideal seria una desconnexió total i poder passar 15 dies i si depengués de mi només, les faria segurament a les muntanyes dels Alps, però amb els nens el tipus de vacances és molt diferent. Faríem més d’una setmana buscant activitats amb els nens amb aglomeracions perquè s’escau com PortAventura.

Abans de ser cònsol, com eren les vacances?

D’aquest estil, les muntàvem pensant en els nens i ara pensem en ells però preval el seny i el tema sanitari.

Era de grans viatges?

No m’atreuen els viatges de 14 hores d’avió, soc més de fer viatges per Europa i buscant potser no tant les grans vacances d’un mes o 15 dies, potser més curtes, però al meu criteri de més qualitat. Un bon restaurant, un bon hotel, més curtes però per mi més excepcionals.

Alguna destinació que li hagi agradat especialment?

Recordo una setmana al País Basc que vam poder gaudir del gran art culinari d’aquelles zones. Vam pujar a Burdeos, a la zona de les vinyes, van ser especials segurament perquè era abans de casar-me amb la meva dona actual.

És possible desconnectar sent cònsol?

No, el mòbil dorm amb mi o jo amb ell. Sempre tens l’orella pendent de si sonarà el telèfon i la veritat és que dir desconnecto, apago el mòbil i me’n vaig no va amb mi. No dic que no pugui ser però no va amb mi. Plena confiança amb l’equip que queda, sens dubte, però en tot cas com que molt lluny no anirem si passés quelcom estaríem aquí.

És molt controlador de preocupar-se pel dia a dia?

Tot i que no m’ho han dit mai però m’imagino que en el que queda de mandat algun dia em diran que soc molt pesat perquè si estic fora dia sí dia no la trucadeta la faig: ‘Va tot bé?’. Tinc la mania de fer-ho i algun dia em diran: ‘Vols parar de trucar que ja et vaig dir ahir que va tot bé i si no ja et trucarem’.

Li dona maldecaps algun assumpte en particular?

No em preocupa res especialment però sí tot en general. Em treu moltes hores de dormir, despertar-me a la nit i pensar: he de dir o he de fer, i he arribat al moment que estem a tenir una llibreta i un llapis a la tauleta i si em passa alguna cosa pel cap ho apunto perquè si no, no me’n recordo. Ens van elegir per tirar la parròquia endavant i la voluntat i el neguit és fer-ho però fer-ho bé, i el maldecap és aquest.

Li agradaria anar de vacances a algun lloc que no coneix?

Tinc un viatge pendent que el faré no sé quan, però m’agradaria anar als Estats Units. No és que tingui un punt concret on anar però sí que m’agradaria anar-hi, segurament quan plegui del comú si puc agafar-me un temps sabàtic serà el viatge que faré.

PARADOR DE CANÒLICH

Josep Majoral escull la terrassa davant l’ermita de la patrona perquè Canòlich “penso que és l’emblema de Sant Julià, un referent”, i perquè és un lloc “on trobes calma, tranquil·litat i aquestes vistes”.