“Un rector mai ho deixa de ser”

Mossèn Pepe Chisvert va estudiar ciències econòmiques i teologia, però sempre ha tingut una vida lligada al món educatiu. Per vacances, li agrada viatjar i i fer activitats relacionades amb la seva feina.

Com solen ser els seus estius?

El meu estiu és sempre molt natural, intento fer una mica de kit-kat, de canvi d’activitats. M’agrada fer algun viatge a algun país que no conec, formar part d’algun projecte solidari o visitar els amics. Els meus estius també estan molt lligats a València, la meva ciutat de naixement, perquè hi tinc la família. El sol fet de creuar la frontera ja suposa per a mi una sortida de la rutina. També m’agrada molt llegir llibres.

Què ha canviat del període estival amb la pandèmia?

Aquest any no ha estat fàcil. Ha estat una etapa per replantejar-se moltes coses, per valorar moltes coses, per valorar el que és important... El fet de ser rector ha suposat estar al peu del canó en tot el tema del rebost solidari o de la nostra humil Càritas parroquial a Sant Julià. També hem hagut d’atendre gent en ERTO, d’altra que s’ha quedat sense feina o els que han perdut algun ésser estimat. Un rector no ho deixa de ser per vacances, així que s’ha de compaginar fent alguna escapadeta curta.

Li agrada viatjar?

M’agrada molt perquè puc descobrir la cultura de cada lloc. El fet de ser capellà té el perill de poder-te encasellar amb la teva tradició religiosa, històrica o de família. Viatjar t’ajuda a tenir una mentalitat oberta, a ser més tolerant i a entendre les persones. A tenir empatia. Ho trobo molt positiu. A més, va bé per posar-te a la pell de l’altre quan venen problemes i la gent ve a parlar amb tu en moments complicats o pel sagrament de la confessió.

Quin és el viatge que recorda més?

Un viatge que sempre recordaré és a Tanzània. Hi vaig anar a inaugurar una escola a la ciutat de Mwanza, molt a prop del llac Victòria, amb els Padres Blancos, els missioners de l’Àfrica. Va ser una missió que va suposar una experiència increïble per a mi. Visitar el Serengueti o veure com viu la gent d’allà... ajuda molt a valorar la vida que tenim aquí i de la qual a vegades ens queixem.

Quina és la destinació que encara no ha visitat i que té pendent?

Les Filipines, perquè estic rodejat de filipins i mai hi he estat. I mira que hi ha pocs països de l’Àsia que no hagi visitat! Altres llocs en els quals no he estat i també voldria visitar són Grècia o Egipte.

I on tornaria?

Em va agradar molt Islàndia. També el Nepal, ja que m’agradaria visitar Katmandú després del terratrèmol i totes les dificultats que van patir. A més, allà hi ha un projecte molt vinculat a Sant Julià i a moltes famílies lauredianes.

Quins records té dels viatges de petit?

El primer viatge que vaig fer va ser a París i per primera vegada vaig viure la globalització. Em va impactar molt positivament la barreja de cultures i de gent diferent que m’hi vaig trobar. També tinc molts records dels estius a Arties, a la Vall d’Aran, rodejat de muntanya i natura. De jove, a l’estiu, les meves sortides eren més de colònies. Les organitzàvem amb la parròquia per a nens del barri de la Plata que es trobaven amb dificultats i anàvem al castell de Xàtiva.

Què és el què més li agrada de l’estiu?

Que és una època de desconnexió total i de trencament de rutina. Puc gaudir de la família o també del mar, que m’agrada molt.

I el que menys?

No sabria dir coses negatives de l’estiu. Potser la calor, però m’hi adapto bé.

Jardí de la rectoria

Mossèn Pepe Chisvert obre les portes de la rectoria al Diari i convida a tenir la conversa de terrassa al jardí. Un indret ple de pau on qualsevol persona necessitada és benvinguda.