“Ser conseller no és un ofici”

Viu sense previsions i li agraden les coses senzilles. Defensa que a Andorra, a diferència d’altres països, el càrrec de conseller no es pot professionalitzar i “si no tens un altre modus vivendi estàs fotut”.

Un conseller pot desconnectar de vacances?

Sí, tinc facilitat per a això, em poso a fer una altra activitat i desconnecto de tot. De totes maneres, fer de conseller no és un ofici, a mi m’agrada i m’hi dedico perquè penso que pot ser útil, però no hi tinc una obligació abnegada, no em guanyo la vida amb això. Aquí tenim un gran avantatge i l’hem de conservar, i és que ser conseller no és una feina. Jo abans de ser conseller soc un ciutadà del país, tinc la meva empresa i soc un treballador. És a dir, porto tres barrets: el de conseller, el d’empresari i el d’empleat.

I se’ls pot treure tots tres de vacances?

Quan estic de vacances estic de vacances, no soc cap dels tres, soc Jordi Font i s’ha acabat.

Aquest any ja les ha fet?

Sí, vaig fer quinze dies al juny. Vam anar amb la dona a la platja de Cambrils. Faig vacances dos cops l’any, una a l’estiu, que sol ser al juny, i després quinze dies per Nadal.

Com porta tornar a la rutina?

A mi no em molesta, ja estic acostumat a treballar cinc o sis dies a la setmana. Compagino la feina i ser conseller.

I com és un dia normal?

Jo volia fer mitja jornada a cada lloc, però tant a la feina com a la de conseller no hi ha manera que la gent s’organitzi, i acabo fent una jornada i mitja. Això m’està cansant i més amb l’edat que tinc, em queda un any i mig per retirar-me del tot.

Ho deixa tot?

Sí, ja em toca. Vull plegar i crec que cal un relleu generacional. M’ho estic passant molt bé, per a mi l’atractiu d’aquesta legislatura és la divergència d’edat dins el nostre grup parlamentari, que m’està enriquint molt, però s’ha de fomentar el pas dels joves, si no t’apartes una mica tampoc els deixes pujar. Em preocupa que hi ha poc jovent amb ganes d’implicar-se.

Què li agrada fer per vacances?

Esport, visitar llocs si convé, organitzar una trobada familiar, anar a la muntanya, a caçar. No fer res és l’oci. Abans també anava a esquiar fins que em van operar dels genolls.

Li agrada viatjar?

No. He viatjat bastant per feina, però em cansa. Quan estic en un lloc nou sí que m’interessa conèixer el que hi ha, però viatjar per viatjar no em diu res, hi ha d’haver una activitat a fer al darrere. M’agrada el Nadal perquè em quedo aquí, vinc a fer el vermut, em trobo gent, xerro... tot això són vacances.

Que entén per vacances de veritat?

No tenir l’obligació d’anar a treballar i obrir el negoci cada matí. El diumenge ja és un dia de vacances.

Llavors, en el seu cas la Covid tampoc l’ha condicionat tant.

Home, en el sentit de viatjar, no, però això ens ha condicionat a tots. A mi d’entrada perquè la vaig agafar, la vaig passar força bé, però ho descol·loca tot: anar a menjar de restaurant, fer repassos de família, a la feina...

Què recorda dels estius de quan era petit?

Passàvem uns quinze dies a Castelldefels, on teníem un pis familiar. No podíem gaire més perquè a casa teníem un bar i era quan més es treballava.

Què no pot faltar a la seva maleta?

No en faig. La meva dona en fa tres, jo amb una bossa en tinc prou, màquina d’afaitar no en gasto i uns pantalons te’ls pots comprar a qualsevol lloc.

Què preveu per a l’any que ve?

Res, visc el dia a dia. A la meva edat has de viure sense tantes previsions.