“Necessites cert descans per molt implicat que vulguis estar”
Cristian Pons. Director de Protecció Civil. 44 anys, llicenciat en Direcció d’Empreses, pare de la Carla i el Marc, “que em carreguen d’energia” i a qui vol portar a tots els llocs on ha viatjat.
Durant les vacances sempre té el mòbil a sobre i el va mirant per estar al dia pels grups de WhatsApp per si li requereix informació el ministre o el secretari d’Estat, perquè “forma part del joc” d’haver acceptat un càrrec públic.
Torna a tenir un estiu especial, com l’anterior?
Recuperem la normalitat. El passat era plena pandèmia, molta gent amb ERTO i certs departaments de l’administració havíem d’estar fent seguiment i presents per al que fes falta. Protecció Civil som com un grup de suport que ens hem posat sempre a disposició de Salut per al que fes falta, som transversals, estem còmodes treballant amb d’altres departaments i és una de les coses que agraeixo d’aquesta malaurada situació de pandèmia. Agraeixo haver pogut conèixer gent tan professional que desconeixíem, fins i tot en departaments de l’administració, haver compartit aquest camí, haver pogut aprendre d’ells.
Ha crescut Protecció Civil amb la pandèmia, té més visibilitat?
Crec que sí. La pandèmia ens ha donat una visibilitat sobre el terreny que potser no teníem perquè tota la població ha passat pel cribratge i molta està passant pel centre de vacunes, i veus que Protecció Civil té un rol especial.
Quines vacances farà?
Reprenem una mica la normalitat de fa dos anys. Intentem amb la dona compaginar setmanes de vacances amb els nens i ens guardem dies abans de Meritxell per anar junts. Fan alguna setmana amb els avis però el que no ens agrada enviar-los un mes a l’esplai perquè sembla que els aparquis allà i si els tens és perquè els has volgut i és fantàstic tenir-los a casa i poder abraçar-los.
I què els agrada fer?
La meva setmana amb ells em quedo aquí, fem bici, anem a caminar, fer activitats al Món Màgic, aprofito per fer algun llac, algun recorregut fàcil per fer amb ells i anem a la platja, a Cambrils o a Castelldefels.
Destinacions de proximitat buscades per la situació actual?
Si tens 3-4 dies aprofites més aquí a prop. Em fa cosa encara fer un viatge llarg, ficar-me en un avió, vull veure com va l’estiu. Al setembre tenim 10 dies i l’any passat vam llogar un bungalou a Empuriabrava i fas platja, camins, bici i aquest any el mateix, cap a la zona de Girona. Tranquils però fent coses i em permet una relativa desconnexió perquè en certs càrrecs et deus a estar present, a un compromís i a ser responsable del càrrec. Representes el Govern i has d’estar pendent del que passi i de les necessitats que hi pugui haver i això requereix com aquell que diu plena disponibilitat.
Això crema molt?
Té el seu desgast i des de l’inici de la pandèmia es van acumulant les hores de treball i hi ha moments que notes que necessites cert descans perquè per molt implicat que vulguis estar i disponibilitat que vulguis tenir tothom té un límit, però els caps de setmana llargs ja serveixen per canviar d’aires.
Com eren els estius abans, sense càrrec?
Abans de tenir els nens amb la dona intentàvem viatjar més, qualsevol destinació. M’agrada descobrir nous llocs, a tot arreu pots aprendre coses si vas amb una ment oberta. Hem anat a Nova York, una ciutat cosmopolita on pots trobar de tot i que és sorprenent, i al Japó amb una amiga japonesa que ens va fer de guia i va ser fantàstic, perquè si no vas amb algú d’allà et perds moltes coses. També vam estar a Tailàndia, a Panamà visitant uns amics, i a l’Argentina.
Algun lloc que li hagi agradat especialment?
El Japó, no les grans ciutats, la cultura japonesa és molt sorprenent, canvia totalment de la nostra, un ordre, un respecte, ho tenen tot ben ficat, estructurat, tot mil·limètric, tot net, tot silenciós, fins i tot al metro quan hi ha aglomeració fan cua de manera ordenada. No sembla una societat tan estressada com la nostra. Però Nova York també em va agradar molt i un lloc que tenim pendent des de fa temps és Nova Zelanda.
Pel rugbi?
Sí, vaig jugar a rugbi molts anys i penso que per a tot aquell que ha viscut en aquest món és una cita que ha de tenir al calendari de vacances. A part que tothom que hi va diu que és una terra excepcional i particular, amb una cultura maori i un equip de rugbi fantàstic. M’agradaria poder anar-hi tan bon punt es normalitzin les coses i poder recórrer amb els nens l’illa, però són viatges llargs que requereixen més de 10 dies.
Golden Tulip Fènix Té “estima” per l’hotel que va acollir a l’inici de la pandèmia 79 dies 37 padrins de residències per evitar la Covid. “I tot va sortir bé, estic segur que algunes vides es van salvar i és un bon record.”