“Per aconseguir un pas amb la UE hem de recular i tornar a avançar”

Ha desenvolupat la carrera professional a Govern des del 2000 fins al 2019 vinculat a la gestió del medi natural: fauna salvatge, hàbitat, agricultura, ramaderia. Acaba de fer uns dies de vacances alternant Tar­ragona, Girona i sud de França.

Quin tipus de vacances li agrada fer, de relax i platja?

No, vacances actives. Algun dia sedentari però en general caminar molt, pedalar, el que es pugui fer a cada lloc però més aviat en moviment.

Escull punts de proximitat per la situació sanitària?

Aquest any podria dir que sí més per les circumstàncies però a l’estiu tampoc acostumo a fer viatges llargs i a destinacions llunyanes. No m’agrada especialment viatjar a l’estiu.

Molta gent?

Molta gent i la calor em costa bastant. He viatjat a destinacions llunyanes i viatges més llargs a la tardor-hivern, el més immediat serà al gener, a Islàndia. Tinc relació amb Islàndia per temes musicals i hi vaig per això, però serà una estada llarga amb 20 hores de nit i quatre de dia durant 15 dies, serà una experiència. Vacances a l’estiu en faig des de fa quatre o cinc anys perquè quan em dedicava a qüestions més vinculades al medi natural els mesos d’estiu són de molt treball de camp i l’estiu era molt intens a nivell de feina i no podia marxar.

Eren més còmodes les vacances a Agricultura que com a secretari d’Estat, ha d’estar pendent del telèfon?

A Agricultura també perquè tenia la direcció del departament però és veritat que és diferent. Ara la disponibilitat ha de ser més alta, però fa part del càrrec per tant, res a dir, ja ho sabem.

Està content del càrrec?

Sí, el projecte ja el coneixia perquè des d’Agricultura m’ocupava d’una part que en volum és més del 50% del projecte i simplement ha estat agafar-lo en la seva totalitat, i tinc la sort de comptar amb un equip extraordinari i això ho fa més fàcil. És un projecte d’una transversalitat enorme que toca gairebé tots els àmbits de les polítiques públiques i no tan públiques, i per tant és un aprenentatge constant i alhora un repte constant.

Té una part ingrata perquè la gent veu l’acord amb la UE amb una mica de recel?

Desperta neguit perquè té molta incertesa encara. Fins que la negociació no avanci molt i no es vagi concretant aspecte per aspecte hi ha preguntes per a les quals no tenim resposta però això és inherent al projecte i ja ho sabíem. I és ingrat potser sí en el sentit que cada pas endavant a favor de les nostres posicions costa molt d’obtenir i a vegades per aconseguir un pas n’hem d’haver reculats molts, haver tornat a avançar, tornar a recular... és una negociació i negociar no és mai evident i menys en aquests temps.

Té la música aparcada?

Des del 2019 el projecte musical el vaig replantejar. El que era la dinàmica d’assajos i de quedar, no hi ha temps evidentment i he reorientat la part més creativa amb projectes que puc treballar des de casa, des de l’estudi a un altre ritme i amb gent que no és a Andorra de manera distesa. Faig una col·laboració amb una artista italiana, tinc previst presentar la part d’una banda sonora aquesta tardor quan s’estreni la pel·lícula en format digital i algun concert.

Com recorda les vacances de petit, què feia?

De petit petit una part amb els pares en destinacions de proximitat, recordo la costa i un viatge als Alps. I mentre estàvem a Andorra ens concentràvem els cosins a casa d’alguns dels avis. Per part del meu pare els avis són dels Plans de Ransol, per tant una casa una mica aïllada i perduda a la muntanya i allà ens assalvatjàvem, genolls pelats i molta mercromina és una mica el record. A partir dels 14 anys vaig decidir que no anava de vacances amb els pares i érem tota una quadrilla de Canillo i el comú ens contractava per fer el manteniment dels camins i dels refugis, i ens passàvem tot l’estiu treballant una part del dia i anàvem fent guardiola.

Quina destinació li ha agradat molt i quina vol visitar?

M’atreu molt el Perú. I m’ha marcat Costa Rica perquè va ser un viatge immersiu, on algú t’indica i aconsegueixes viure la natura des de la gent que treballa com a guia, com a conservador, com a investigador, i va estar molt bé, vaig gaudir molt. I Escòcia. Hi he anat tres vegades i hi tornaria demà. Té màgia, energia, quelcom, és molt inspirador a nivell paisatgístic, de sensacions, de caràcter de la gent, d’aquells llocs que et criden.

El peu d'Incles

La vall d’Incles “és un terreny de joc habitual”. Durant molts anys ha sigut “el despatx” treballant a Agricultura i és punt de referència per celebrar a les bordes “dinars, sopars, coses més festives”.