"Fa 36 anys em van dir que viuria 20 anys més i ho he aprofitat"

Viatja fora gairebé cada setmana, sempre per feina, i tot i que ha visitat molts països gairebé no coneix res més que els llocs on va a treballar.

Quins plans té aquest estiu?

Estic treballant força per a l’equip per veure cap a on vaig i em passa molt ràpid l’estiu. Aquest any el faré una miqueta diferent perquè estaré molt a Andorra. M’ha arribat una bici elèctrica i tinc moltes ganes de visitar les muntanyes perquè és una de les coses que trobo més a faltar perquè estan fent camins rurals per visitar i és una lluita constant perquè no els fan adaptats. Han fet el pont tibetà i tampoc està adaptat i me les veig i me les desitjo com a president de la comissió d’accessibilitat, però no arribes a tot arreu i els que no et fan cas són els que te n’haurien de fer més.

Fa temps que no pot visitar les muntanyes?

Una de les coses que trobo més a faltar és anar a buscar bolets o a la muntanya. Soc d’aquí, soc autòcton i m’agrada molt la muntanya, però no em donen aquesta possibilitat. Tinc la bici elèctrica i la de descens, amb la qual ja ho faig cada any. També aniré alguns dies a Sant Jordi, a Castelló, que m’agrada molt perquè la família hi tenim un pis.

Per plaer li agrada viatjar?

Em faig molt poc. Ara me’n vaig a Astúries de cap de setmana, que normalment no ho faig. Viatjo molt però no estic de vacances. Estaria bé fer dues setmanes per desconnectar però faig moltes coses i gaudeixo així i ja tinc aquest tarannà de marxar cinc dies amb la Cristina o amb un amic a Sant Jordi. Intento anar a un parell de festivals amb els amics. Vam estar al Sonar i després anem a un altre a Alemanya o a Espanya.

Com eren les vacances de petit, què troba a faltar?

Estar amb els meus germans, amb els papes i els dies que vaig a Sant Jordi ho comparteixo amb la meva mare i amb algun dels germans i els seus fills. El que fem és menjar bé, descansar i fer molt esport. No m’emporto planning d’entrenament i fem tennis, platja, piscina, no m’estresso i descanso bastant.

Anava de colònies?

No gaire, de petit els estius eren en família, que m’agrada molt, a Tarragona. Des dels 14 als 18 anys era esquiador i l’estiu era a Tignes o Val-d’Isère. Estava dos o tres mesos fora i una setmana a Andorra. Sempre he fet vida d’esportista i després vaig començar a competir i a treballar aquí. Quan corria el Mundial de ral·lis estava a Finlàndia o a Noruega, he anat fent coses i no recordo mai haver fet un mes de vacances. La vida que porto ja m’agrada, descanso quan cal.

Voldria conèixer algun lloc?

Sí, però no sé quin, no tinc res en previsió. Intento aprofitar tot el que faig, visc potser massa al dia. El cap de setmana parlava amb els socis i em deien: “El que has viscut són gairebé tres vides del que fem nosaltres per la manera de viure, la intensitat que ni descanses”, però m’agrada el que faig i de la manera que ho faig. Potser soc massa hiperactiu.

El problema serà el dia que no pugui aguantar aquest ritme?

Fa 36 anys em van dir que viuria 20 anys més i ho he aprofitat i duplicat. En sortir de l’hospital de la Guttmann d’Anglaterra em van dir: “Estem supercontents que hagis vingut perquè ens has ensenyat moltes coses amb una lesió tan alta com la que tens”, perquè només tinc braços, no tinc tronc, em caic, “i fas moltes coses per tenir molt poca musculatura”. I el doctor Frankel, que és una eminència, em va dir: “Gaudeix de la vida perquè viuràs 20 anys més.”

Setze anys de regal?

La filosofia aquesta ha canviat perquè els lesionats medul·lars abans vivíem uns 20 anys però era perquè no fèiem res. Si no et mous et podreixes. No fa falta fer el Dakar ni el Mundial de ral·lis, però sí estar actiu, la gent d’avui en dia que tenim una lesió medul·lar tothom està molt més actiu, treballa, fa activitats d’esport i la qualitat de vida ens ha pujat per fer això.

Encara troben problemes d’accessibilitat.

És normal però tot va canviant. Crec que no és que hagin de fer-se adaptables, és que hauria de passar a ser universal per a tot­hom, com a la plaça on hi havia l’STA que no es veu ni una rampa. I si fem el pont tibetà el 2022... per què tenim exclusió, per què tenim una comissió d’accessibilitat? Es podria fer per a tothom quan es construeix, no després. Jo pagaria els 10 euros tranquil·lament, és un atractiu per a tothom però no podem anar-hi. Doncs moltes gràcies. Som un ciutadà més.

GRANJA DIVA

Escull una terrassa d’Andorra la Vella al costat del riu perquè està molt a prop de la feina a l’ortopèdia i hi va “per fer un break, s’hi està superbé perquè està al fresc i tens sol tot el dia”.