“Vaig perdre confiança perquè no estava al nivell de les companyes”

Ha estat un estiu de canvis per a Magalí Salomon, que a final de juliol va decidir deixar el ciclisme d’elit i iniciar-se en les curses de muntanya, col·locant-se de seguida al cim amb la victòria en el Mundial sub 23 en verticals. Ara s’està preparant per a l’Skyrunning World Championships, que tindrà lloc del 9 a l’11 de setembre a Itàlia.

Un estiu molt intens, ha fet vacances?

Han estat uns mesos molt moguts per la feina i els entrenaments i la veritat és que no n’he fet, és el primer estiu que treballo del que he estudiat i tenia ganes de concentrar-me en la meva vida professional.

Com ha estat la seva rutina aquest estiu?

M’aixeco cada dia normalment entre les 5.00 i 5.30 hores, vaig a córrer una hora per activar el cos i sobretot la ment, esmorzo i a les vuit ja soc al despatx. A la tarda torno a entrenar, ara que m’estic preparant per al Mundial faig doble sessió i a la tarda em guardo unes dues hores i mitja per tornar a entrenar i desconnectar. Els caps de setmana faig tirades llargues d’unes 3-5 hores. La veritat és que sempre vaig a full, però ara no tinc entrenador, em gestiono els meus entrenaments.

No descansa mai?

Abans amb la bici no m’ho permetia tant, però ara soc conscient que m’he decantat massa i que m’he de cuidar. L’entrenament sempre hi és i no el descarto, però si estic cansada descanso. Els esportistes ens hem de cuidar físicament i mentalment, és un consell que m’agradaria donar a tothom.

És molt autoexigent en els entrenaments?

Bastant, mai estic del tot contenta. La meva parella m’ajuda perquè al principi ho deixava més al feeling que tingués i ara és més seriós. Jo sempre necessito que l’entrenament sigui dur, de fet crec que soc massa autoexigent, en part va ser per això pel que em vaig acabar cremant de la bici.

Què va passar?

En el ciclisme d’elit són necessàries moltes hores d’entrenament i jo no les tenia, estava estudiant el màster, i vaig perdre molta confiança perquè veia que no estava al nivell de les companyes. La segona cursa de la meva vida va ser al Campionat d’Espanya de contrarellotge i de ruta amb les pros. No estava preparada. Vaig entrar en un estrès permanent amb un cansament físic i mental que em van portar a crear diversos problemes amb mi mateixa.

Va arribar al límit.

Totalment, en el Campionat de Catalunya d’aquest any el meu cos va fer una baixada de defenses i em vaig posar malalta amb una grip bastant forta que no em va deixar competir. Vaig tardar a recuperar-me, no podia fer bici perquè no podia respirar bé. Va ser quan vaig decidir tornar a anar a la muntanya per entrenar suau i la meva parella em va fer veure que, fins i tot malalta, a la muntanya tirava.

I decideix inscriure’s a la Casamanya Extrem.

Sempre m’han agradat les verticals i vaig apuntar-m’hi perquè em venia de gust. Vaig reconnectar amb el que m’agrada, amb aquesta cosa que et dona la muntanya, el silenci... I va anar molt bé, em vaig classificar per al Mundial juvenil, i de cop era primera del món. Va ser tot molt ràpid i inesperat.

No s’havia marcat cap objectiu?

No, per primer cop vaig sortir sense pressió. No tenia res a perdre i venia d’haver perdut molta confiança en l’àmbit esportiu amb la bici. Va ser la manera de tornar-me a posar un dorsal gaudint. Una setmana després vaig deixar la Federació de Ciclisme, la bici no la deixaré, m’encanta i em va molt bé per entrenar verticals.

Té ganes de la competició a Itàlia?

Sí, moltes. Intentaré tornar a sortir sense pressió. Soc competitiva, però al final tot això no estava previst per mi, no estava en els meus plans de l’any i molt menys ho estava tornar a començar a aquest nivell. Vull gaudir de l’equip i descobrir el que és, no conec el nivell ni tampoc les noies que competiran contra mi.

Pateix perquè li torni a passar el mateix que amb la bici?

No, sé que no faré la mateixa falta, he madurat, he patit en l’àmbit mental i físic i no vull tornar a petar. Ara em vull centrar en el running, tinc plantejat iniciar-me en les curses llargues l’any que ve, entrar a la FAM si és possible i començar una nova història esportiva.

Don Piacere

Al centre de la Massana, Salomon tria aquesta terrassa perquè hi sol venir després d’entrenar, “hi ha bon ambient i al sol s’hi està molt bé. Ara han fet la terrassa més gran i és molt maca”.