“La clau per suportar la vida diària és poder escriure cada dia”

Autor de Morts, qui us ha mort?, l’obra que l’ha posat al centre de la literatura andorrana. Col·labora amb el Diari d’Andorra i sempre té algun projecte al calaix.

Com ha anat l’estiu?

He escrit molt, és quan puc aïllar-me del món i tenir poques interaccions. Sento certa recança perquè hem sacrificat dies de marxar amb furgoneta amb la dona per escriure, però també ha estat extraordinari, m’han convidat a festivals de literatura i clubs de lectura.

Amb què ha estat treballant?

Amb una novel·la de no-ficció. Un cas real, d’ambientació pirinenca, històric, una barreja de novel·la i crònica. Sortirà el setembre del 2023.

Li està agafant gust a aquest gènere?

Fins ara havia fet sempre ficció. Morts, qui us ha mort? m’ha demanat molt de temps. En passar a la no-ficció assumeixes diverses responsabilitats, has de ser el màxim de fidel a la realitat. Aquest híbrid de novel·la i crònica em va estimular molt.

Ha escrit quatre novel·les en solitari. L’última ha estat la més difícil?

Sí, hi havia tota una part de recerca i havia de ser curós. Jo surto al carrer i em trobo la neta d’alguns protagonistes, tenia la responsabilitat d’explicar bé aquesta història.

Ser escriptor és vocacional?

Crec que s’ha de tenir cert talent, s’ha de ser una persona inquieta, però també hi ha tot un ofici que s’aprèn: unes tècniques, estratègies i mètodes.

Es pot viure de l’escriptura?

Pots guanyar suficients diners per mantenir la motivació, és difícil viure d’això, però està bé que et paguin per fer-ho. Per mi escriure és una necessitat vital, si no publiqués no em passaria res, però ho necessito per viure.

I la lectura, es valora?

Cal fer-ho. Et multiplica la vida, et manté jove i viu. Et desenvolupa el sentit crític i t’obre portes a llocs que ni t’imaginaves, aprens moltes coses. Entres en un cercle virtuós. Les persones lectores desenvolupen molt més la plasticitat i senten curiositat de manera quasi natural.

Llegeix molts llibres alhora?

Sí, soc una mica caòtic. M’agrada molt llegir narrativa, relats o assaig i ho vaig fent a trossos. Com a escriptor llegeixo per aprendre dels altres, sense llegir és impossible escriure. Els lectors escriuen perquè interpreten el que diu l’altre. Les històries no s’acaben fins que no hi ha un lector que les fa seves.

I a l’estiu és molt lector?

Sí, de viatge sempre m’enduc tres o quatre llibres encara que sigui per deu dies. A Itàlia em vaig trobar sense llibres i me’n vaig haver de comprar un d’Umberto Eco en italià, em va demanar molt d’esforç mental, no he estudiat italià en la vida.

On solen anar de viatge?

Marxem molt a la natura, som de muntanya no de platja. Ens agrada anar pel Pirineu o als Alps, a les Dolomites i fem excursions a peu i en bicicleta.

No són de viatjar lluny?

També, però no sovint perquè implica molts dies. No som gaire de ciutat, tot i que ens agraden les capitals europees. Procurem no anar-hi a l’estiu, sinó en temporada baixa, no m’agraden les aglomeracions ni la calor.

Algun lloc pendent?

M’agradaria anar amb bici des d’aquí fins a Viena seguint el Roine i després el Danubi.

Com és un dia d’estiu?

M’aixeco a les sis del matí, escric una tirada de tres-quatre hores i després pujo amb bici fins a la Rabassa o amb cotxe i anem pel bosc. Necessito el contacte amb la natura, és una font de desconnexió i oxigenació.

No deixa mai d’escriure?

No, en alguns moments és una mica esgotador perquè necessito desconnectar i llavors marxem amb furgo. M’emporto llibres, però no escric. No sé si m’obsessiono massa, però no puc viure sense escriure. Un any estava desencantat de mi mateix i del que estava fent i ho vaig deixar. Crec que va ser el pitjor any de la meva vida.

Com eren els estius de petit?

A València amb els avis i també a Canillo, on hi teníem una casa. Per mi la parròquia era un lloc molt salvatge i lliure, un paradís. Anys més tard ens hi vam traslladar definitivament.

Com porta tornar a la rutina?

Malgrat que m’agrada la meva feina i en soc un apassionat, m’entrego i em treu moltes hores i energia. Per mi, la clau per suportar la vida diària és poder escriure cada dia.

Borda de Conangle

Tria aquesta terrassa de Sant Julià no perquè hi vagi a fer el cafè, sinó perquè hi puja amb bici des d’Aixirivall, on viu. “Escriure és molt sedentari i s’ha de complementar amb una activitat física.”