“Ha estat un estiu molt especial i que recordaré per sempre”

Aquest ha estat un estiu molt especial per a Eder Sarabia. Casat des del mes de juny i a l’espera de ser pare a finals de setembre. Un estiu de canvis que combina ja amb la pretemporada de l’FC Andorra en marxa, a les portes de començar el segon curs del club en el futbol professional.

Ja se li han acabat les vacances?

Fa tres setmanes que vam començar la pretemporada. Intentaré agafar algun dia més per fer alguna sortida. Aquest cap de setmana, per exemple, serem uns dies a Tarragona aprofitant que dissabte [ahir pel lector] juguem allà.

Un estiu especial, no?

Molt, el recordaré sempre i l’he gaudit molt, m’he casat i hem fet un viatge molt xulo per Itàlia, passant per Roma, Capri i Amalfi, que era com un somni per a mi. És molt bonic.

Com és l’estiu d’un entrenador de futbol? Desconnecta?

Mai desconnectes del tot. Has de fer que si plantilla, qui surt, qui fitxes, quins partits de pretemporada fas, com t'organitzes... Durant la temporada no desconnectes perquè estàs en competició i quan estàs fora tampoc perquè estàs preparant la següent.

Com aconsegueix evadir-se?

Per a mi és important anar fent petits viatges o el ciclisme, que em fa trobar moments per gaudir i recarregar l'energia perquè durant la temporada el nostre treball és molt intens, són onze mesos a tope.

Ha canviat segons heu pujat de categoria?

Em pregunten molt si sento que tenia més pressió al Barça o aquí. Sempre dic que l'exigència se la posa un mateix. Quan estava al juvenil del Danok Bat, a Bilbao, un dels primers clubs en els quals vaig estar, m'ho agafava amb la mateixa professionalitat i ganes de fer-ho bé que ara. Sempre m'he exigit molt a mi mateix. Està clar que és diferent perquè vas millorant i vas tenint més repercussió i responsabilitats, però l'exigència i la responsabilitat parteixen sempre d'un mateix.

Es de fer viatges lluny?

He tingut la sort de viatjar bastant, he fet algun safari, he estat a Tanzània, molts països d'Europa, als Estats Units... però a prop tenim meravelles. Començant per Andorra o Espanya. Encara hi ha molts llocs i pobles que no coneixem i que són una meravella.

Algun destí que tingui pendent?

El sud de l'Argentina, he estat a Buenos Aires, però em vindria molt de gust anar a Patagonia. La Gran Muralla Xinesa també em crida molt, el Taj Mahal, o algun lloc exòtic com Bora Bora o les Maldives.

Com eren els seus estius de petit?

Amb els meus pares havíem passat molts estius. També en recordo un a Mallorca ja de més gran o a Tarragona. Érem d'anar a la platja, la meva afició per la muntanya no va venir dels meus pares. El meu pare, exfutbolista, era molt professional, molt de cuidar-se i d'anar a llocs tranquils, fàcils. També en recordo molts a platges del País Basc, com Sopela.

Com afronta aquesta temporada sent pare?

La meva és una professió que, tot i que cada dues setmanes marxi dos o tres dies fora, si m'organitzo pràcticament cada dia puc dinar a casa. Marxo aviat al matí però tinc la sort que a dos quarts de dues puc estar dinant a casa amb la Mònica -la meva dona- i la Mikaela -la meva futura filla-, que naixerà a finals de setembre.

Falta poc ja.

Sí, estem molt il·lusionats i és molt desitjat per nosaltres. Tothom ens diu que et canvia la vida, que aprofiti ara per anar amb bicicleta, descansar i dormir. Fins que no ho vivim, fins que no tingui el bebè en braços, no sabré què suposarà.

Ganes de començar la temporada?

Sí. Sento que estic en el lloc perfecte per a mi, ho tinc tot. És un projecte més enllà de l'esportiu, és també de vida. Hem fet un equip futbolístic i de professionals molt bo on tenim molta il·lusió i crec que estem fent passos grans i que el club, tot i que està creixent molt, està encara en efervescència.

Com va amb el català?

M'agrada molt i tinc la intenció de no només entendre'l com ara perfectament, sinó també de poder parlar-lo i aquest any m'hi vull posar. Crec que és important, crea un sentiment d'identitat, pertinença i orgull i jo em sento molt a gust aquí.

Noranta-tres

Eder Sarabia escull la terrassa del restaurant escaldenc Noranta-tres. Ubicat a l'avinguda Carlemany, l’entrenador de l’FC Andorra hi va de tant en tant per gaudir d'un bon esmorzar.