“Sempre hem de desfer tòpics sobre Andorra”

Torna a Andorra després de 24 anys. De docent va passar al servei diplomàtic el 1998 com ambaixadora al Consell d’Europa a Estrasburg, a París i després a Brussel·les com ambaixadora a la UE fins al 2010 quan va guanyar una oposició a l’Organització de la Francofonia.

Un món molt diferent el de les lletres i el de la diplomàcia?

El primer salt va ser bastant brutal. Era el començament de la diplomàcia andorrana i es van necessitar persones per a diferents llocs i va ser una mica per casualitat que em van proposar el lloc del Consell d’Europa. Va ser com una escola de la diplomàcia, la instrucció del ministre de l’època va ser escoltar molt i parlar poc, cosa que vaig fer i vaig aprendre moltíssim, les reunions eren una lliçó de diplomàcia i geopolítica. Després vaig fer el màster en relacions internacionals però va ser formació pràctica i l’experiència. I la Francofonia també és un organisme on hi ha moltes consideracions d’ordre polític i m’ha servit per tenir un panorama general de la política internacional.

Ara fa un nou salt tornant al país. Moltes vegades s’ha parlat de vostè per al càrrec de ministra. Per què l’ha acceptat ara?

Penso que ara tocava. Els altres moments que havia tingut alguna proposta acabava de començar una etapa professional. Ara hi ha hagut moltes motivacions. En la Francofonia pensava que havia fet el meu camí, ja tinc uns quants anys i pensava que si aquesta vegada no deia que sí ja no m’ho tornarien a proposar, i sobretot perquè és un moment molt interessant per a la política exterior d’Andorra. Era principi de legislatura, un segon mandat, una legislatura en què hi haurà possibilitat de fer coses perquè hi ha una majoria molt clara i tant amb el cap de Govern com la resta de l’equip tinc afinitat. Hi va haver com una convergència de motius.

Ha trobat una Andorra diferent. Li costa l’adaptació?

Costar no costa perquè hi he estat molt en contacte i tot no em ve de nou però sí que tinc la impressió que no conec bé la gent, abans era un lloc on tothom més o més es coneixia i ara hi ha un creixement important, ha passat d’un poble a una ciutat.

Des de fora com veia el país?

No tinc la impressió d’haver vist mai Andorra des de fora, potser m’imaginava que era el poble que havia deixat i ara és molt més cosmopolita. Tot el que és la feina de Govern i d’Exteriors en particular s’ha anat expandint i guanyant en personalitat i en presència internacional.

Quan parlava d’Andorra havia de desfer molts tòpics?

Sempre hem de desfer tòpics encara que parlem amb interlocutors que sembla que coneixen Andorra, en realitat coneixen els tòpics de sempre. Però els últims anys he vist a la Francofonia una imatge de país seriós, amb qui es pot comptar, de dimensions modestes però que fa tot el possible per complir els compromisos internacionals. És aquesta imatge la que hem anat difonent, tot i que a nivell de població sí que encara hi ha feina per fer de comunicació perquè a França en particular molts segueixen coneixent Andorra pel Pas de la Casa, on van a comprar, una mica les pistes per sort, però tota la resta i la riquesa natural que tenim es desconeix completament, per no parlar de la història, que es pensen que tenim una vinculació molt estreta amb Espanya.

Quan estava fora tornava de vacances a l’estiu?

Viatjava molt per feina i les vacances eren a Andorra i una mica a la costa, a Altafulla, on els meus pares tenen una casa, i vacances en família. I a l’hivern per Nadal sempre estic aquí.

I aquest any com han sigut?

De vacances, poques, perquè hi ha molta feina però he pogut fer una petita escapada a Itàlia, que m’agrada molt, a la regió de l’Apulia, al sud, que no coneixia i he pogut descobrir ciutats com Bari, Matera que m’ha agradat moltíssim. Aquesta zona per vacances és un lloc ideal.

Què li agrada fer?

Visites culturals, descobrir les ciutats, museus. A Matera en vaig descobrir un d’escultura contemporània que és un dels més grans d’Europa i no sabia que hi era. També tenir més temps per a les lectures que no tenen res a veure amb la feina, durant les vacances és més de lectura de plaer i lleure. I caminar molt, m’agrada molt quan estic a Andorra caminar per la muntanya.

Quins viatges té pendents?

M’agrada molt Amèrica Llatina i ho conec poc. Vaig anar al Perú fa 3 anys i vaig dir que tornaria. Tinc ganes de veure zones menys turístiques, més a prop de Bolívia i la mateixa Bolívia.

Hotel Coma Bella

Lloc “molt maco a preservar i emblemàtic” de Sant Julià que li porta “molts records” de celebracions familiars quan era petita, on dinen en dies d’esquí a la Rabassa i zona de collir bolets i nabius.