“No he parat de lluitar perquè Andorra torni a Eurovisió”

Té la voluntat de crear una comunitat d’artistes al Principat, a més d’una gran il·lusió i perseverança perquè Andorra torni a Eurovisió.

On ha anat de vacances?

Soc de Dinamarca, però fa trenta anys que visc a Andorra. Molts estius anem dues o tres setmanes a la meva terra natal. Comencem les vacances allà i després fem un viatge familiar amb el meu home. Dinamarca és un viatge per a les tres nenes, perquè així practiquen el danès i estan amb la família.

Alguna destinació pendent?

La setmana que ve anem als Estats Units, a Orlando, a veure Disneyland. Era un viatge que teníem en ment, però per la covid no va poder ser fins ara. Fa anys que parlem d’aquest viatge, és el viatge gran.

Com és que va decidir venir a viure aquí?

Amb la meva germana sempre hem cantat i amb 18 anys és quan vam firmar amb Emy i vam tenir èxit, i va ser llavors quan vam poder viatjar per tot el món. Amb la família dèiem que quan fóssim rics i famosos aniríem a viure a Espanya. La meva mare va veure un documental d’Andorra a la televisió i ens va dir: “Hi ha un país que és molt bonic, esta prop de Barcelona, no paguen impostos, una meravella.” Vam venir un cap de setmana a Andorra i ens hi vam quedar.

Com va saber que volia dedicar-se a la música?

He tingut la gran sort que els meus pares mai han tingut grans il·lusions que fos advocada o metgessa. Som tres germanes i mai ens han imposat cap ofici. De petita no vaig estudiar mai, no vaig obrir un llibre, el col·legi no m’interessava, fins als 12 anys no vaig aprendre a llegir. Casa meva era tot instruments, cant i jocs. Els meus pares eren infermers d’una residència i hi anàvem a cantar. A partir d’allà vam veure que tindríem futur i ho vam invertir tot.

Gràcies a la seva professió ha pogut viatjar a molts llocs. Quin és el que l’ha marcat més?

Els viatges que més m’han impactat han sigut tard i també per feina. Vam anar a Groenlàndia, teníem dos concerts, però ens hi vam quedar una setmana. Groenlàndia és espectacular, increïble. De la mateixa manera que les illes dels Fiords, també hi vam fer dos concerts, però ens hi vam quedar quatre dies, per tenir temps de veure alguna cosa.

La reconeixen pel carrer?

A Andorra tots ens coneixem. Mai m’he sentit una cantant famosa aquí, sempre he sentit com si fos el meu poble i a part soc molt dolenta amb les cares. Però si vaig a Dinamarca és diferent. Allà estàs en un restaurant i et demanen autògrafs, canvia perquè no hi visc. A vegades les filles m’alerten d’algú que m’ha mirat molt, però arriba un moment que visc la vida amb normalitat. Surto a vegades de casa amb xandall i sense maquillatge.

És una de les raons perquè no s’ha plantejat tornar a viure a Dinamarca?

Sí, és una de les raons principals, era excessiu. A Andorra la gent et deixa en pau, no et molesta. Et miren i et venen a preguntar però es d’una manera molt diferent, sempre m’he sentit molt a gust aquí.

Com és anar de gira?

Molt divertit, m’agrada tot el que pugui estar relacionat amb la música, tant estar darrere com davant de l’escenari. Són molt diferents les gires que vaig fer quan tenia 18 anys, perquè eren massa dures. Fins i tot vam estar en quatre països diferents un dia fent promoció. Un d’aquells dies vaig arribar al punt que vaig haver de trucar a la meva germana a la seva habitació de l’hotel per preguntar-li on estàvem. El cos segueix, però el cervell no. Però va ser un somni i ho vaig gaudir en cada moment.

Té preparats concerts properament?

Ja estem preparant una gira a Dinamarca amb la meva germana. Comptarem amb un màxim de 200 persones, juntament amb dos guitarristes, molt íntim. Guanyem molt menys però tenim ganes d’abaixar el nivell, l’any vinent traurem un llibre a Dinamarca, el 2025 fem 30 anys d’aniversari, del debut de Dub-I-Dub.

Vol que Andorra torni a Eurovisió?

No he parat de lluitar perquè Andorra torni a Eurovisió. Em sento andorrana, lluito pel país, no per mi. Tinc claríssim que hi tornarem. Potser és d’aquí a cinc anys? Fins ara no ha pogut ser per vàries decisions que ha pres la televisió. Fa sis anys que estic amb aquest projecte i sempre l’excusa han sigut els diners. Vaig trobar els diners i no van voler, la tele no ho va voler. La televisió ara ha canviat la direcció i ho veig més possible, però encara estem en lluita i l’esperança és poder-hi tornar.

MUSE

Escull una terrassa del centre d’Andorra la Vella perquè queda prop de la seva escola de cant. És a la plaça de The Cloud, un espai obert on hi ha molta vida musical i cultural.