“La festa no em motiva gaire i no em costa moltíssim no sortir”

Considera l’esquí “el més important” ara i es prepara per al canvi de categoria després de ser campiona del món júnior. Preveu que tot serà “més nou i difícil perquè hi ha el Mundial”. Una cita a Trondheim el febrer del 2025 a la qual vol “anar a fer-ho bé, participar per fer l’última, millor no”.

Com és l’estiu d’una esquiadora?

He acabat els exàmens i estic lliure d’estudis fins al setembre. Des del maig estem entrenant, al principi una mica progressiu, a fer volum, i ara començarem les concentracions. La primera amb l’equip francès i ja pràcticament en farem una al mes. A l’estiu fem força càrrega d’entrenaments i a partir del setembre, més específic.

Com portes no poder fer el que fan els teus amics?

Ells surten a totes les festes majors i jo no puc, tampoc m’agrada sortir gaire de festa, m’agraden dies puntuals i en festes puntuals i intento

compaginar-ho i fer el millor que sé. No ens diuen: “No surtis mai”, i alguna festa sí que sortim, vaig al sopar i després vaig cap a casa. No m’agrada no dormir i aquestes coses perquè el dia següent per entrenar no estàs bé. Sí que algun dia sortim, però sense passar-nos, controlant, sense beure alcohol i una mica amb regulació.

Has assumit que ha de ser així o suposa un sacrifici?

Alguns dies és més sacrifici que d’altres, però com que a mi tampoc no és una cosa que la festa em motivi gaire, tampoc em costa moltíssim no

sortir. És més no veure tant els meus amics, però ja busquem altres maneres.

Et resulten avorrides les concentracions?

No, estem entretinguts, entrenem molt, al matí i a la tarda. Hi anirem amb França i coneixes gent, entrenem amb ells, amb l’equip, i entre que

fas físio i fer el sopar i tot, es passa el dia volant. M’agrada estar concentrada, fer el que toca, que ho fem sempre però aquesta setmana és més específica, et centres més.

Des de quan els teus estius són diferents?

Des dels 15 o 16 anys. Vaig començar una mica petita amb l’esquí i els estius sempre els he viscut així, vaig fer el batxillerat esportiu, que a l’estiu estudiàvem, i això era més dur.

No has tingut estius de vacances de llibertat plena?

No. Vacances, vacances, en tenim a l’abril, que parem dues setmanes. Aquest any he estudiat. A l’estiu podem marxar però seguim entrenant. Vaig una setmana amb els pares, havíem pensat a Sardenya, i després uns dies amb les amigues a Eivissa, i segueixo entrenant, però menys. Un dia serà de festa, però més no.

Què recordes de petita?

Anàvem al poble, al Pallars, i fèiem un viatge a l’any, hem anat a Croàcia i alguns llocs així. Estava bé, però no me’n recordo gaire, recordo haver d’entrenar.

Quin país t’agrada dels que has vist?

Noruega és molt maco, he tingut la sort d’anar-hi a l’estiu i a l’hivern, i a més hi ha molta afició a l’esquí de fons.

Trobes a faltar aquí suport per a l’esquí de fons?

A Andorra és evident que l’esport predilecte és l’alpí, però hi ha un grup de persones, que al final és amb les que jo parlo, que aprecien l’esquí de fons i saben el valor que té. Entenc que només hi ha unes pistes d’esquí de fons i que tot s’ha enfocat a l’alpí, però animo tothom que ho provi perquè realment val la pena.

Quan algú triomfa com tu notes més interès en els nens?

Hi ha força gent al club. Jo em vaig veure motivada per l’Irineu i la Carola, i espero que els nens ara pugin, és intentar que no es perdi aquest esport i tot i que cada vegada hi ha menys neu la veritat que és

molt maco i descobreixes llocs molt macos.

Quin lloc t’agradaria visitar?

M’agradaria esquiar als Estats Units o a Suècia. I de lleure Puerto Rico, a veure un cantant de reggaeton.

Què no et vols perdre aquest estiu?

La festa major de Sant Julià perquè fa dos anys que no puc perquè estàvem a fora i aquest any sí, en tinc ganes, a veure què fan els nous cònsols