“Jo soc molt meridional, m’agrada el sud dels països”

D’Escaldes de tota la vida i militant al seu barri, és una apassionada de la seva feina, treballant fins i tot quan està de vacances. Preveu un estiu mogut, però amb la mirada posada a la Biennal de Venècia, on vol anar al novembre.

En què consisteix la feina de directora del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany?

En moltes coses, perquè som un equip petit i tots fem de tot. En principi la meva tasca consisteix a dissenyar la programació, fer tot el procediment per fer venir una exposició, organitzar-la, i fins i tot arribar

a comissariar-la. I d’aquí a, literalment, penjar els quadres, pintar o fer forats a les parets. 

En què canvia la seva feina durant l’estiu?

A l’estiu tenim molt de públic; per una banda, venen moltíssims infants, perquè venen de casals d’estiu, per exemple, i amb ells treballem molt el vessant didàctic. Després tenim molt públic turista. El turista d’estiu és més cultural. Hi ha visitants que venen cada any, sense saber quina exposició hi ha.

Què farà aquest estiu?

Treballar molt perquè al museu és temporada alta. Faré un parell de setmanes de vacances a l’agost, i anirem amb la meva parella a la recerca de la fresca. Marxarem amb cotxe cap a la costa del cantàbric i

després cap a Navarra, que hi tenim família.

Quina part de la família viu a Navarra?

La meva família política. El meu marit és de Navarra i ens vam conèixer fa anys per les festes de San Fermín.

Quines són les seves destinacions preferides per anar de vacances?

Jo soc molt meridional, és a dir, molt al sud de les coses. M’agrada el sud d’Espanya, el sud d’Itàlia, tinc tendència al sud d’Europa, però a causa de la calor a l’estiu no s’hi pot anar, i prefereixo la costa del nord d’Espanya. A l’hivern qualsevol destí europeu, motivat sobretot per alguna exposició que em cridi l’atenció.

I fora d’Europa?

Només vaig sortir una vegada per visitar el Marroc, i em va impactar moltíssim el desert, i era el que menys interès em despertava. Hi vaig anar perquè tocava anar-hi, però pensava que seria un avorriment i

em va acabar impactant molt aquell paisatge, com a cada minut anava canviant la llum. Era com un lloc molt màgic, em va sobtar molt.

Podríem dir que portaria una exposició del desert al museu?

Sí, encantada. Si pogués transmetre aquella sensació que vaig tenir, seria meravellós.

Quins llocs per viatjar són primordials com a historiadora de l’art?

Jo recordo la sensació de veure Roma per primera vegada, hi vaig anar quan estava acabant la carrera, i és aquella sensació d’estar dins de la

història: quan veus el Colisseu o els Fòrums, et sents dins de la història. També he gaudit molt dels museus de Londres. La ciutat és molt viva culturalment, he passat caps de setmana a Londres saltant de museu en museu i gairebé sense trepitjar el carrer.

Quina és l’exposició que ha vist quan ha estat de vacances i li agradaria portar al CAEE?

Això és molt difícil demanar-li a una historiadora de l’art. Ha estat important estar davant de certes obres. Per posar un exemple, sempre faig la broma que a la Tate Modern de Londres hi viuria. Sempre són

interessants les seves exposicions. Jo he arribat a estar un dia sencer al museu, sense sortir-ne.

Té algun viatge planejat de cara a l’hivern, que serà una època més tranquil·la en el seu cas?

No descarto anar a la Biennal de Venècia al novembre. Aquest any toca Biennal i hi acostumo a anar per veure una mica les tendències. Hi he

anat en diverses ocasions, i és un referent. Hi vaig pel meu compte. És això de la passió, que al final dius que no és feina, però tampoc paro de treballar mai.

Ha aconseguit portar alguna exposició de la Biennal al CAEE?

Allò és primera lliga, és molt difícil portar-ne alguna, però puc dir que hem portat exposicions d’artistes andorrans que han exposat a Venècia.