DMG
“He passat molta gana per fer les competicions de judo”
DANI GARCIA. Judoka de 39 anys. Llicenciat en ciències de l’activitat física i de l’esport. És professor de l’Escola de formació de professions esportives i de muntanya i d’educació física a l’Escola Andorrana de Santa Coloma.
Es va dedicar durant sis anys al judo participant en l’alta competició. Ara ja fa nou anys que va deixar de competir però ajuda nois i noies a poder complir els mateixos objectius que ell va aconseguir en el passat. També treballa portant la coordinació de la federació andorrana de judo.
Com eren els estius de petit?
Sempre anava a Salamanca amb els meus avis. Els meus pares a l’estiu treballaven i jo estava els dos mesos al poble. Era molt divertit, estava tot el dia al carrer amb la bici amunt i avall.
I què farà aquest estiu?
A l’agost, que tinc lliure, aniré a veure la meva àvia, que l’han operat ara. Estaré unes setmanes al poble amb tota la família.
Estarà pendent del mòbil?
Intento desconnectar bastant, la veritat. Amb la federació el juliol és un mes per preparar tota la temporada. Intento organitzar-me i quan em poso amb el portàtil a treballar, coordino i preparo el calendari.
Algun viatge que tingui pendent?
He viatjat moltíssim pel judo i m’he fet tot Europa. També he estat a Àsia i al continent americà. Llavors he viatjat molt per obligació. I encara no he après a gaudir dels viatges. Ara ja en començo a tenir una mica més de ganes però sobretot d’escapades per aquí a prop i no durant molt de temps.
Entrena molt durant l’estiu?
Aprofitem que els esportistes tenen més temps lliure i intentem doblar més sessions. L’estiu l’aprofito per fer més activitat física per mi mateix, m’agrada molt sortir amb la bicicleta. Donar el màxim de mi mateix és primordial.
És molt exigent amb els entrenaments?
Sí, crec que és important. Ara que tinc una mica més de temps intento menjar una mica millor i fer més activitat. Penso més en mi perquè durant el curs entre els entrenaments i l’escola vaig molt just.
Segueix una dieta estricta?
Durant molts anys he fet dietes superestrictes i he passat molta gana per fer les competicions de judo. Ara no m’estic de res, de fet faig activitat física per poder menjar el que em ve de gust. Ja he passat gana durant molts anys. Valoro molt poder menjar el que vull, la veritat.
Com és un estiu com a esportista?
Quan competia utilitzàvem la temporada de calor per fer moltes concentracions a fora. En aquestes concentracions només fèiem combats amb altres judokes. I era molt dur perquè en les sessions d’entrenament de matí i tarda passàvem molta calor. També acabàvem plens de cops i blaus. Era dur.
Quan viatja pel judo té temps per fer turisme o és tot esport?
Mai tinc temps per visitar res, tot és judo. I m’he obligat moltes vegades a fer una volta pel lloc que visito per almenys poder dir que he visitat alguna cosa.
Què no es vol perdre aquest estiu?
Estar amb la família, ja que estem passant per un moment delicat arran de la meva àvia. Intentar que el que no faig durant tot l’any perquè sempre ho acabo deixant de banda per prioritzar la feina, fer-ho ara a l’estiu que tinc l’agost lliure.
Li agrada veure els nois i noies que entrena aconseguir les seves fites?
Sí, per a mi és el més important i el que em fa seguir per aquesta part de fer d’entrenador. Veure que allò que estem treballant i que els objectius que et planteges a principi de temporada comencen a sortir és molt gran. I és important estar allà quan surten els resultats i sobretot quan no surten. El més important de tot és la constància.
Se sent representat amb els alumnes que entrena?
Sí. M’agrada veure com aquell somni que tenia quan era jove el segueixen tenint les noves generacions que venen. És important veure com el camí continua. Els esportistes van seguint el mateix camí que el meu i acaben entrant com a tècnics.
Ho ha donat tot en l’esport?
He donat el màxim de mi mateix en l’esport, la feina i la família. Estic molt tranquil.