“No puc marxar on sigui”

Va néixer a Sant Cugat, però viu al Principat des del 1999, “em sento andorrana”. Li agradaria anar al Japó i tornar a Cuba, però viatjant sempre en la temporada estival, ja que no suporta el fred.

Què farà aquest estiu?

Ja hem fet vacances. Vam anar a Londres en família la primera quinzena de juliol i ara em queda una setmana a l’agost que serà més per descansar.

Com li van anar les vacances a Londres?

Ha anat molt bé, ens ha agradat molt, l’únic que no pensàvem que fes tant de fred. Ja m’agrada, però sabent-ho, m’hauria emportat roba d’hivern i no pas tanta d’estiu. Ens va ploure cada dia, però és Londres, ja se sap.

Quins altres viatges té pensat fer?

T’ho explicaré per l’experiència a la meva vida. Ha sigut una miqueta complicat amb la meva mare amb Alzheimer i la mort del pare. Vaig plantejar-me que el que volia fer era viure una mica l’ara i és així, i

el que vull fer és viatjar amb la meva família i aquesta és la meva principal prioritat. Per tant, un o dos viatges l’any farem segur. Ens agradaria molt fer diversos viatges: Grècia, Egipte, Nova York, tenim unes quantes opcions.

Quin és el viatge que li faria més il·lusió?

M’encantaria anar amb la meva parella al Japó. És el viatge de la meva vida. M’encantaria ferlo com a viatge de nuvis.

Com es viu l’estiu amb una persona dependent?

Hi ha un servei aquí, a Andorra, que es diu Respir, que es poden quedar la teva mare en una residència puntualment, sempre demanant amb antelació, perquè tu puguis marxar de vacances o bé tinguis alguna urgència i no puguis cuidar la persona. Realment, la vegada que em va coincidir així vaig poder fer un respir amb la meva mare i això t’allibera

una miqueta. Jo la veritat és que estava molt preocupada, perquè quan jo estava cuidant la meva mare em vaig quedar embarassada i jo embarassada ja no podia, i no parlem ja de quan vingués el bebè. Llavors és veritat que em van ajudar molt perquè la meva mare pogués entrar en una residència les 24 hores i just tres mesos després va venir la pandèmia. En aquest aspecte va anar molt bé, perquè la van poder

cuidar com ella es mereixia.

Quin perfil de persones s’apropen a l’associació?

Són famílies que realment la persona no pot més, i continua forçant-se a si mateix pensant: no, és que l’he de cuidar. Però el que els dic és que el pots cuidar igual, sense carregar amb tot el que això suposa, i el fet de carregar-te això és el que la gent no acaba d’entendre, que això és el que fa que fins i tot la persona pugui inclús emmalaltir. Perquè jo vaig estar molt delicada de nervis, d’estrès, no és una situació fàcil. Cada vegada trobem més gent i més jove amb aquesta malaltia.

Com és l’estiu a la seva feina?

El que fem és acompanyar un nombre de persones en concret, i és veritat que aquestes persones solen agafar-se més vacances al juliol i a l’agost, com és normal i com volem tots. Per tant, és possible que baixi una mica el nivell de feina, tret que hi hagi noves incorporacions, que llavors ens suposa la mateixa feina.

És fàcil agafar-se festa a l’estiu a la seva feina?

Som dos preparadors laborals i només ens hem de mirar les vacances entre ell i jo, llavors és bastant fàcil.

I a l’hivern, farà vacances?

Sí, però jo soc d’estiu. Sé que visc a Andorra, però a mi el fred no m’agrada. Així que a l’hivern el que intento fer és marxar per les festes. Fa dos anys vam anar a Madrid, a passar el pare Noel, i l’any passat

vam anar a Lloret de Mar a passar el Cap d’Any.

Com és viatjar sent celíaca?

Difícil. Al Marroc ho vaig poder trampejar més o menys, Londres anar fent i França està fatal. A Cuba curiosament va anar molt bé, perquè no

fregeixen amb farina. Si vaig a algun lloc on no estic segura que hi hagi menjar sense gluten, m’emporto el menjar en una maleta i menjo d’allà.

En tot Marràqueix vaig poder trobar un restaurant i menjava cada dia allà.

Els seus viatges són marcats per poder trobar o no menjar sense gluten?

Sí, no puc marxar on sigui. Si ja sé que en algun lloc no trobaré menjar sense gluten m’ho emporto jo. I des d’aquí, per internet, busco tots els llocs que ofereixin menjar per a celíacs.

Quin viatge ha hagut de replantejar-se per culpa del
menjar?

Cap, no penso quedar-me sense viatjar per això. Però em preocupava molt el Marroc. És l’únic viatge on he omplert la maleta de menjar.