“No he perdut la il·lusió, si no no podria estar fent el que faig”

Ha passat una setmana a Coma-ruga, on estiueja des de petita, i una setmana en una casa rural a Rocafort amb la família del marit. “Era com una convivència, unes colònies, de 22 persones. Ha estat molt bé perquè feia molt que no ens vèiem, la majoria viuen a Madrid”, diu la ministra. I espera tornar a Coma-ruga aquest mes perquè “necessito vitamina D, caminar al matí per la platja o el passeig marítim, hores per prendre el sol, banyar-me al mar, em relaxa molt”.

Han estat tranquil·les les vacances?

No, perquè és molt difícil poder desconnectar quan tens projectes o preocupacions per resoldre. Estàs en un altre entorn, que això sempre és més agradable que estar al despatx, però has d’acabar fent reunions online o contestant a correus o fins i tot desplaçant-te per alguna trobada.

Com porta la família que estigui de vacances parcials?

Estan bastant acostumats després de tants anys de política, és com que ja desisteixen.

Ha estat cònsol, subsíndica i consellera, la dedicació de ser ministra és diferent?

És més executiu i potser s’asemblaria més a un comú, però allà comparteixes responsabilitats, en el meu cas amb el cònsol major, l’Enric Casadevall, i quan marxes de vacances hi ha algú que acaba prenent les decisions. I en un ministeri acabes havent de decidir tu, i si marxes ets qui ha de prendre decisions i qui ha de respondre davant dels directors o dels caps d’àrea, o dels tècnics, per tant, és més complicat desconnectar.

No està cansada de portar tants anys havent d’estar pendent de la vida pública?

Per mi és com una feina i com totes les feines el més difícil és fer-ne una que no t’agradi. Quan t’agrada evidentment que hi ha un desgast, però ho gaudeixes i jo no he perdut la il·lusió, si no no podria estar fent el que faig. Cada etapa ha estat diferent i aquesta al ministeri és molt enriquidora, m’ha aportat molts coneixements i ho estic compartint amb tot l’equip i aprenent molt, i com que aquesta il·lusió hi és, és enriquidor i no cansa. Evidentment, hi ha cansament físic a vegades de la dedicació o psicològic i dic: “Estic saturada, necessito descansar”, però de moment estic contenta.

La vida de política li continua agradant?

Parlem de política i jo sempre ho he viscut i dic que és el servei a la cosa pública, poder fer coses que millorin el dia a dia dels ciutadans. En un comú sembla més evident i al legislatiu són les lleis perquè millorin ja sigui directament al ciutadà o als empresaris, o normes que han de regular. I al ministeri són decisions per fer millor la convivència i a Patrimoni per preservar-lo i hi ha una responsabilitat al darrere.

Què li agrada fer a l’estiu que no pugui fer pel càrrec?

M’agradaria fer més viatges amb la família i gaudir de països que no conec, i moltes vegades la feina et condiciona perquè necessites 15 dies d’alliberació, disponibles.

On voldria anar?

Tornar a Nova York i a Mèxic i no sé si conèixer Tailàndia. He fet viatges de feina que m’agradaria repetir amb la família, Portugal i Praga.

Com passava l’estiu de petita?

Dies de platja amb els pares i ajudar al negoci a Soldeu. Era impepinable. No hi havia estiu o vacances que no donéssim un cop de mà. Era un supermercat, botiga d’esports, restaurant i uns apartaments. El que menys m’agradava era el restaurant perquè no se’m donaven gaire bé les safates amb gots i plats. I encara no és estrany veure’m al supermercat per ajudar la mare. Ho tenim molt interioritzat i les noves generacions encara que intentis inculcar-los-ho són diferents. Nosaltres escoltàvem els pares i fèiem cas i ara generalment volen treballar per guanyar diners, però ajudar al negoci familiar és com que hi ha d’altres prioritats.

Tenia temps de diversió?

De més adolescent baixava més a Andorra, però l’últim clipol era a les 20 hores. També les festes majors no s’acabaven més enllà de les tres. I de nena fèiem molta vida al poble amb els cosins, veïns i turistes, corríem i jugàvem i aquí teníem unes cabanyes.