“Valoro la seguretat, la discreció i l’oportunitat de viure a Sispony”

Va començar a entrenar amb 17 anys i va penjar les botes al cap de deu anys. L’entrenador va instal·lar-se al Principat el 2016 i des de llavors ha dirigit diverses categories de la selecció nacional de futbol, mentre ho combina amb la feina d’educador social.

Com ha estat el primer estiu com a seleccionador?

Jo ho he portat amb la màxima normalitat. En un primer moment sempre tens el tema mediàtic, però després ho vas normalitzant i relativitzant tot. Soc una persona molt racional per a aquestes coses. Em dedico molt a les coses que controlem, a la gestió interna de la selecció. Ho porto de manera humil i racionalitzada, amb objectius i metodologia per assolir-los, i que les jugadores hi creguin.

Podríem dir que l’estiu de l’any passat i aquest han estat similars?

L’únic canvi ha estat que he hagut de fer les vacances més tard.

Ja ha fet les vacances?

Només he fet el permís de paternitat, que vam aprofitar per baixar a la platja a Coma-ruga (Tarragona), on els meus sogres tenen una casa i és com una segona residència que ens va molt bé per desconnectar. Encara em queden un parell de setmanes de vacances al setembre i aprofitarem per tornar a Coma-ruga.

Quins viatges ha fet aquests últims anys?

L’any passat vam anar al Japó i fa dos anys a Kènia. Al Japó hi vam estar tres setmanes del juliol i ens va encantar. Jo sempre dic que si vols viatjar i relaxar la ment no hi ha millor lloc que el Japó. Per la seva banda, Kènia va ser un viatge intens. Vam fer safaris i vam visitar l’illa de Lamu, que va ser una desconnexió del primer món real. És una illa per la qual no circulen cotxes, ja que vas amb moto i amb canoes, i això et provoca una desconnexió total.

Quin viatge repetiria?

El del Japó. A mi la cultura japonesa, l’àmbit culinari i la història, m’agrada molt. És una societat que per mi va molt més avançada que nosaltres. No tenen els problemes que tenim aquí, però en tenen d’altres. Jo tenia la sensació d’anar pel carrer tranquil, em va agradar molt també la higiene, el respecte i la bondat de la gent. I això que avui en dia ens sembla una cosa molt fàcil, però en realitat no és tan evident.

Si li arribés una oferta de feina del Japó, l’acceptaria?

Hauria de valorar moltes coses, jo estic molt bé aquí. A Andorra, a part de seleccionador, soc educador social. Valoro molt el país. Valoro la seguretat, la higiene, la discreció i l’oportunitat de viure en un lloc com Sispony. Canviar per millorar és molt difícil. A vegades no valorem el que tenim.

Recomanaria una escapada a Andorra?

Sí, totalment. Jo els organitzaria una ruta començant primer per la muntanya, anant a fer algun pic o un refugi, com ara el de Font Verd, que m’agrada molt. No els faria pujar al Comapedrosa, perquè si no ja no tornarien. Després el centre històric, que és molt bonic, i finalment la zona del Pas de la Casa.

On treballa com a educador social?

Treballo a Andorra la Vella i m’encanta la feina. Quan diuen que si estàs treballant del que t’agrada no és feina, és veritat. En el meu cas, les dues feines m’encanten. He tingut molta sort i també estic aprofitant les oportunitats. Estic vivint l’experiència de seleccionador al cent per cent, perquè, com tot, té data de caducitat. S’ha de viure, experimentar i donar-ho tot, després la consciència et queda tranquil·la.

Quin lloc dels que ha visitat com a entrenador li ha agradat més?

Hongria em va agradar molt, quan hi vam anar amb la selecció sub 17 l’any passat. Cork, que també hi vam anar amb la sub 17, va estar molt bé. Amb la selecció femenina, les illes Fèroe no em va desagradar, però em quedo amb Grècia.

Quin seria el seu viatge somiat?

Potser repetiria el Japó, però la meva dona no és de repetir. A casa es parla de Cap Verd o dels Estats Units. A mi m’agradaria molt veure’ls de nit.