La llibertat de fer-se a la mar sense destí

Li agrada poder anar rumb a qualsevol lloc sense “un camí determinat o carretera”. Gaudeix navegant perquè “m’aporta un tempo molt diferent” del que està acostumat quan treballa. Navegant “tot s’ha de tenir calculat, des del primer moment que puges a bord fins a l’últim, que et trobes amarrat al destí, però tot amb calma” i sense hora concreta d’arribada, perquè “depèn del vent, del temps, dels corrents”, explica el pianista. Per ell, aquesta sensació és “la llibertat” en el sentit més ampli.