Les fotos de l'estiu

A l’estany de l’Angonella m’he topat amb una persona fent-se una selfie. Ingenu de mi m’he ofert a fer-li una foto sense saber que la bona voluntat em costaria deu minuts de posturetes per a Instagram. L’èxit d’Instagram rau en el fet que ens permet mostrar i compartir que, durant una estona, hem pogut escapar de la rutina. De fet, només cal obrir-lo per veure una extensa col·lecció de moments especials, vides perfectes i experiències úniques.

Passejar per Instagram és com passejar per un món meravellós i idíl·lic, vaja, d’anunci. Tot són fotos de platges desertes, somriures en parcs temàtics, paelles apetitoses, cerveses gelades amb un dit d’escuma, destins exòtics, sopars romàntics i velers de pel·lícula.

És cert que de vegades fem fotos de cara a la galeria, catàrtiques o per fer ràbia. De vegades la foto és més important que el moment, fotos en què si cal retocar la realitat es retoca fins que encaixi amb el desig. Per poder posar en context el que veiem a Instagram i no acabar tristos i frustrats hem de tenir clar que la gent penja allò que és significatiu. Jo mateix ho faig! Sovint penjo una foto treballant a la vora d’un llac. Què vols? Que pengi una foto fent cua a la Massana?

Especulem massa amb les fotos que veiem, fem un seguit d’inferències errònies que ens fan patir. Mira, aquell futbolista tan guapo que posa en un iot amb una actitud totpoderosa, ni tan sols pot triar quan fer les vacances. Les vacances al Carib del teu company d’oficina han costat un préstec a onze mesos i aquell veler tan xulo, en realitat, ha estat llogat per a tres dies tot i que sembla que faci dos mesos que navega.

El problema és que saltem de foto en foto, de vida en vida, i acabem fent un collage de vides que pretenem que sigui la nostra guia. Volem tenir l’autocaravana que hem vist, visitar les piràmides, veure balenes, prendre el sol a les Maldives, surfejar a Hawaii, anar de safari a Kènia i descansar de tot això en una borda en un entorn paradisíac. A Instagram, les vides alienes semblen més perfectes que les nostres –tot i que vistes de prop ja no ho són tant–. Noi, la vida és imperfecta, Instagram no.

La vida és com és, imperfecta, capritxosa i estranya, però tot i això val la pena viure-la intensament. Precisament la meva primera proposta per gaudir d’un estiu especial és que busquis moments que mereixin ser gaudits, que els assaboreixis a fons i que si pots, només si pots, facis una foto.

Necessitem moments bonics, moments d’aquells efímers que voldríem que perduressin en el temps. Aquestes són les fotos que valen la pena. Aquestes són les fotos que has de buscar. Fotos espontànies, desenfocades i mal enquadrades. Fotos en les quals estàs més pendent del moment que de la foto. No ho oblidis, no permetis que una foto t’espatlli un bon moment.

Per cert, si em veus per Andorra, no dubtis a parar-me i a donar-me el teu Instagram... m’agradarà veure les teves fotos de l’estiu.