Desconfia de la gent assenyada

Fa dies, una amiga em va dir que estava una mica sonada. “Però has de saber que de les meves amigues jo soc la que està menys boja…”, va seguir. Quan parles amb un psicòleg és inevitable fer alguna referència a qualsevol tema de l’esfera psicològica.

A mi ja m’agrada la gent boja, sonada i diferent. De fet acostumo a desconfiar de la gent assenyada, normal i controlada.

En aquesta vida calen més bojos, més sonats, més persones que persegueixin els seus somnis, que trenquin uns rígids esquemes de vida i que facin un pas endavant tot prenent el control de la seva vida.

Calen bojos coherents amb les seves prioritats. Sonats dels que planten cara a les seves pors. Bojos valents, capaços de mirar als ulls sense por a sentir. Sonats d’aquells que es fan preguntes, que tenen inquietuds, que s’il·lusionen pel que fan, que se senten vius i que gaudeixen del dia a dia, capaços de prendre decisions valentes quan cal.

Necessitem bojos dels bons, d’aquells que de tant en tant es pregunten si els bojos són ells o si són la resta. De fet jo no sé si el boig és el que viu o aquell que es deixa vèncer per la comoditat i renuncia a viure.

Cal estar ben sonat per estimar, sentir i patir; però què és la vida si no? Els bojos fem Kintsukuroi de les nostres ferides i mostrem les nostres cicatrius sense vergonya ni culpa. Calen més bojos d’aquells que escandalitzen les persones assenyades. Sonats d’aquells que amb cada bogeria que fan se senten vius. Pensa-hi. Quina ha estat la dar­rera bogeria que has fet?

No et pensis que això d’estar sonat és fàcil. Cal molta planificació. La meva bogeria és raonada i planificada. La meva és una bogeria intencional, una bogeria sana que em permet viure sense fer mal a ningú. Fins i tot podria dir que la meva bogeria és terapèutica ja que em protegeix d’una vida sense sentit, còmoda i rutinària.

S’ha d’estar una mica sonat per creure que pots viure d’allò que t’agrada, o com a mínim per plantejar-s’ho. Però mira, jo mateix així com molts dels meus clients, ho hem aconseguit i no ha estat tan complicat!

Escric amb el meu iPad al costat d’un llac o des d’un cim ben alt. Faig les meves sessions esquiant, pedalant o caminant i els meus llibres es publiquen a tot el món. I saps què? Doncs que tot això va néixer del boig somni de viure i treballar al Pirineu.

Els bojos fem por, perquè demostrem als assenyats que la vida pot ser viscuda d’una altra manera. La llibertat espanta i costa d’assimilar, és per això que un assenyat sempre voldrà fer-te creure que estàs boig a plantejar-se si el seu seny l’està ajudant o limitant.

No ho dubtis. Viu intensament, fes una bogeria al dia. Gaudeix, incorpora l’aventura i l’espontaneïtat a la teva vida. Descobreix, sent i experimenta. Tens molt per descobrir i només una vida per fer-ho. No siguis tan assenyat per no aprofitar-ho.