Tempesta d'estiu

M‘encanten les tempestes d’estiu perquè són una mostra de força perfectament orquestrada. Les tempestes sempre avisen, amb els núvols que a poc a poc van creixent, enfosquint el cel, amb el vent fred i furiós que ens diu que encara som a temps de refugiar-nos si seguim la direcció que ens marca i amb trons i llamps per als més despistats.

Si alguna vegada t’ha enxampat una tempesta d’estiu a la muntanya, deus saber que és violència pura. El vent bufa furiós, la temperatura cau en picat i una cortina d’aigua ho amara tot; això si no pedrega amb virulència desenfrenada i salvatge.

Quelcom similar passa quan una persona està patint una tempesta emocional. El mecanisme de com es forma una explosió d’ira és molt similar al de la tempesta. Al final no és ni més ni menys que una sobrecàrrega de tensió acumulada. Ens anem carregant a la feina, a la cua per tornar de la platja o simplement un mal de panxa, un mal d’esquena o una nit mal dormida i, sense poder controlar-ho, descarreguem amb qui menys s’ho mereix, sense importar si és una persona innocent, el causant de la tempesta, un excursionista despistat o una “persona-parallamps”.

Quan una persona s’està enfadant, de la mateixa manera que ho fa una tempesta, sol emetre senyals: els llavis es tensen i formen un rictus, les celles s’ajunten i baixen, la tensió pren el control de la musculatura, s’aïlla intentant controlar la tensió que a poc a poc va prenent el control per passar tot seguit a mostrar irritabilitat i acabar amb una explosió d’ira descontrolada.

De vegades ignorem aquests senyals deliberadament, de vegades no els sabem interpretar o pot ser que simplement estiguem distrets com aquell excursionista que, meravellat amb l’entorn, no s’adona que ve tempesta.

Benvolgut excursionista que et trobes amb un atac d’ira, si no has pogut veure els senyals que avisaven, i és cert que alguns són molt subtils, el millor que pots fer és sortir de la tempesta i cercar refugi. Poca cosa més a dir. Pobre de tu com et quedis palplantat enmig d’una tempesta. Saps què és l’únic que passarà? Doncs que t’enxamparà un llamp!

Benvolgut parallamps que sempre rep, la vida no és això. Posa en contacte la teva tempesta amb mi, que soc un parallamps professional, i tu intenta tenir una relació més sana i constructiva. Benvolgut despistat, no ets tu, és la tempesta. Ignora el que ha passat i no permetis que la culpa t’amargui el dia. Recorda que quan una persona està segrestada per la ira no entén de raons, no vol entendre’s i no cerca cap acord; tan sols està descarregant-se, fora de control, segrestat per una intensitat emocional que bloqueja tota cognició. Et diria que en el món ideal seria fantàstic que no tinguéssim tempestes emocionals, però la ira és una emoció bàsica necessària per a seguir vius. I saps una altra cosa? Doncs que només som humans, que no és poc, i sovint, sense saber com, ens trobem enmig d’una tempesta d’estiu en la qual no podem fer res.